Tenim als editors editant a tort i a dret, com a bojos. Als distribuidors acollonits pels índexs de devolució que generen, que és el mateix de sempre, però «ara» amb crisi, sembla que els faci adonar del que, fa anys, els llibreters venim advertint. Lluiten per la quota d'espai als prestatges, i això suposa que ningú afluixi. Fan convencions i decideixen baixar el nombre de les novetats.
Després quan tornen a casa cadascú des del seu cadafal, espera a veure qui fa el primer moviment. Cada any igual. Ningú no fa la primera passa i al final acaben editant més que l'any anterior. No és un plany, ni una queixa. Només és l'avís que la bombolla editorial pot acabar esclatant en la cara dels grups editorials més grossos.
Enmig d'aquest panorama, l'altre dia el Ruíz Zafón es queixava de la literatura comercial. La sombra del viento, una novel·la molt ben parida i millor acabada, la mateixa setmana ens arribava en una altra edició amb un CD. Sembla que l'autor hagi posat banda sonora a la seva novel·la. Realment, manca un poc de coherència. Amb molt més seny i en la mateixa taula rodona, Isabel Martí manifestava obertament que edita en català, perquè es ven i a més a més hi ha una forta demanda. I és clar! Fins i tot a Mallorca la demanda i el mercat intern que es genera en català és importantíssim. En alguns punts de venda, emblemàtics, a la nostra ciutat, el català guanya en un 60% davant un 40%. Òbviament la novetat en castellà no perd pes, però veu com es recupera la nostra llengua a l'hora d'accedir als autors estrangers. Els autors d'arreu dels P.P.C.C., els de casa, són els que fan rutllar el mercat, siguin llibres de regal, monogràfics d'història, o els últims títols de ficció dels autors del moment. Les editorials grosses ho saben i cada cop editen més en català. El món, afortunadament, el fa rodar la gent del carrer, el teixit social i no pas els polítics fatxendes. Imagini, el lector, què passaria si es vertebràs com toca la distribució entre les publicacions de les Illes, el País Valencià i el Principat. Si tenim en compte que el teixit editorial més important de tot l'Estat és a la nostra capital, aleshores arribarem a la conclusió que no es pot anar contra natura. No pot trigar molt a arreglar-se aquesta qüestió, i el marc de l'antiga Euroregió impulsada, ara, pel president Maragall n'és una bona oportunitat. Contra els gustos i la voluntat de la gent no es pot lluitar. A més a més, creix el nombre de persones que vénen a cercar mètodes per aprendre català pel seu compte, gent de fora i gent nascuda aquí. Servir aquests llibres és força engrescador i comprovar com el Sr. Matas i els seus es poden fer un nuu a la coa, encara ho és més.
Àlex Volney, escriptor i llibreter
