Parlem de doblers

Ara que ja ha passat el primer drama de l'Estatut de Catalunya en el Congrés supòs que començarà la negociació de veres. Una negociació que haurà de posar damunt la taula el que realment importa i que no és si Catalunya és una Nació, una Entitat o si Espanya és el Regne de Pin i Pon. Aquests conceptes són, en la majoria de casos, per distreure al personal, fixar posicions vers l'opinió pública i guanyar-se un parell de vots. Després de tot això, els diputats es seuen i comença una negociació sobre el finançament, la qual, hores d'ara, ja està més que pactada. Pacte que faran els grans pactistes catalans, sempre tan hàbils, i aquí és on una es dóna compte de les grans diferències entre aquests polítics i els nostres. I és que a Balears no tenim sort, ni amb l'elit econòmica ni amb els nostres representats polítics... Tal vegada no sigui una qüestió de sort sinó més aviat de condemna justa pels nostres pecats. Els nostres empresaris més destacats -és a dir amb més zeros al seu compte corrent- s'han fet rics gràcies a un paisatge que ells mateixos s'han encarregat de destrossar i quan han vist que això no ho arreglava ningú han partit amb la bossa dels doblers a altres paradisos. Per la seva banda, els nostres polítics estan més preocupats en pujar posicions i acotar el cap davant les seves respectives seus a Madrid que, enlloc d'augmentar en autogovern i finançament, s'han dedicat a donar culpes i deixar passar grans oportunitats. Només una ullada sobre el traspàs d'algunes competències, per exemple en educació, feria treure els colors a més d'un. En sentit figurat, perquè aquí ningú coneix la vergonya.