Comiat al pare

Et record, encurollat amb la mar, jo molt petita, anant al cafè Cuba a cercar gamba fresca -quin temps, que es podia pescar així!-, i les teves ensenyances per saber col·locar correctament a l'ham l'animaló. La il·lusió del peix, l'estirada del volantí, l'emoció de la calma a la mar, el blau fosc, el sol lluminós, les teves rialles, les bromes amb els teus amics. Et record feble i insegur, quan et vaig ensenyar a escriure. A una peça diminuta del nostre pis sorollós i fosc, a la tauleta de la cuina, ajuntant lletres i paraules. I el teu interès per confirmar el poc que havies pogut aprendre de petit, tan jove obligat a treballar per portar unes pessetes a la padrina Aina. Quin temps, pare, que hem passat junts: de tristeses, de dificultats, de fams i de cartilles, de triomfs graduals, d'estudis, d'exàmens, de política -com canviares!-, de malalties compartides, els dos amb càncer, els dos tan a prop de la mort.

No puc pensar que t'he perdut. És més: aquests llargs mesos finals crec que t'he guanyat en el sentit de conèixer-te millor, d'aclarir aspectes teus que sols intuïa, que només suposava. Estic feliç perquè has viscut plenament, i has tingut a l'abast tot el que es pot desitjar: una família que t'estima, un entorn que t'agradava, una tranquil·litat de vida; fins i tot un nou fetge, gràcies a la generositat d'una persona meravellosa que es diu Carles Monfart. Has viscut més temps del que tenies escrit. I ho has fet a ple, com ens ha agradat a la mare i a mi mateixa. No et lliuraràs tan fàcilment de mi. Estic convençuda que, siguis on siguis, trobarem una estona per navegar fins a Fornells, menjar una caldereta de llagosta a can Richard i anar a pescar raors. Ens queden moltes hores, tan llargues com les de les teves primeres feines, per recordar-te: rialler, bromista, simpàtic, amorós, estimadíssim pare.

Aina Salom i Soler, diputada del PSIB-PSOE