Ceuta i Melilla

TW
0

Els repetits assalts per part de subsaharians a les barreres frontereres entre Ceuta i Melilla i el Marroc s'estan convertint en un greu problema que afecta no només l'Estat espanyol, sinó el conjunt de la Unió Europea. A les terribles imatges dels assalts massius s'hi han d'afegir persones que han mort en alguns casos en estranyes circumstàncies. Darrere d'aquests intents d'entrar dins la zona europea tants de subsaharians s'hi troben dos problemes d'enorme importància. El primer és la presència espanyola a Ceuta i Melilla, dues ciutats enclavades en territori africà i reclamades des de fa dècades pel Marroc. La segona és com des de territori marroquí els subsaharians planifiquen i coordinen a la perfecció els seus intents d'entrar dins territori de sobirania espanyola. És evident que si el Govern de Madrid i el conjunt de la Unió no arriben a importans acords de cooperació amb el règim de Rabat perquè col·labori en el control dels subsaharians, el problema es farà més gran cada dia que passa. Només importants suports econòmics i oberta col·laboració amb els marroquins poden alleujar el problema.

I el pitjor és el drama de fons. Milers i milers d'africans desesperats intenten entrar a Europa mentre Brussel·les fa molt poc per millorar les condicions dels seus països d'origen. Sembla mentida que un euro tan opulent no serveixi per dur una mica d'esperança a l'Àfrica central. El futur passa per la solidaritat o pel desastre. I Ceuta i Melilla en són una bona prova. Ara els marroquins s'han de limitar a mirar i a veure com les antigues plazas de soberanía són cada nit un camp de batalla sense que ells hagin d'intervenir.