És ironic que una de les meravelles de capitalisme actual, segons molts economistes i sobretot pels que hi tenen invertits els duros, sigui la Xina, un estat comunista, totalitari i gairebé tancada al món exterior. El creixement de la seva economia deixa en ridícul els esforços dels països occidentals, fins al punt que les nostres empreses es barallen per poder aconseguir una entrada a la terra promesa que supervisa Beijing. Durant els darrers vint anys l'economia xinesa ha crescut a una mitjana d'un 9,5%. Això es compara amb el nostre, que arriba al 3% en un any bo. I ara els efectes d'aquests darrers anys a la Xina es comencen a veure, i no tots són bons. Aquesta setmana una de les publicacions estatals ha publicat un reportatge que avisa que la disparitat entre els sous que es guanyen en els centres de comerç, les ciutats com Shanghai, i la resta del país, que és més que res rural, podria aviat causar inestabilitat. No especifica si el que s'espera és manifestacions als carrers o migracions massives. I aquest és un avís que caldria llegir amb atenció. El govern xinès diu que la disparitat en la riquesa creix a un ritme perillós. Un treballador a la ciutat l'any passat guanya una mitjana de poc més de mil dòlars a l'any, i un treballador rural en guanya una tercera part. Aquestes diferències, a més, van en augment i són ja difícils de moderar per part de l'Estat: controla els sous de la ruralia, però no dels centres comercials on ha permès la creació d'empreses privades i on ha privatitzat en certa manera una bona part de les empreses estatals. El Govern xinès diu que el 50% de tots els doblers que gira la Xina passa per les mans d'una cinquena part de la població. El Ministeri de Treball i Seguretat Social diu que està en 'alerta groga' i que aviat podria passar a 'alerta roja', segons el seu sistema de colors empeltat d'Amèrica. I mentrestant cerca a la desesperada una manera d'avançar la reforma dels drets de propietat dels béns estatals, per evitar el robatori per sistema que s'ha vist en altres antics països comunistes.