Campos i el fum

Una de les primeres cases de Campos, entrant a mà dreta, tenia la façana amb un mapa del cel que ens inquietava. Ens deien que era cosa un d'home mol rarenc -llegia llibres, coses d'aquestes- que tenia la dèria dels astres. Més valia no investigar massa. Però també a la casa s'hi veia una «ximonea» (així anomenàvem, amb el nostre català fora de la vida, el fumeral que s'alçava sobre cada casa) que no era com cap de les que veiem habitualment. Ben aviat comprovàvem que arreu de Campos hi havia unes sortides de fum ben especials. Les formes i el colorit atreien la nostra atenció, però la gent gran no ens ho aclaria massa. Al contrari, amb les seves curtes explicacions ens hi posaven misteri.

A vegades passa que, quan menys s'espera, apareix l'aclariment a tot allò que des de fa tants d'anys teníem ficat per algun racó de la memòria. El fet és que ara un llibre ha posat les coses bastant clares. Laura Llull Pou i Domingo Llull Capó han investigat i documentat els treballs d'uns artesans-artistes campaners i, de tot això, n'ha sortit Fumerals de Campos. A la fi s'han recuperat moltes coses. Aquella casa amb el mapa del cel ja no hi és, i allò de la panxa està per veure.