Campos i el fum
Anar a Campos era com una cosa festiva, i des de les costes de Ca s'Hereu Mas fins a l'entrada del poble el paisatge era nou i encisador. Totes les cases -els horts- tenien molí i safareig. Dins aquells anys de mancances, veure les pales de colors que donaven voltes ja era un motiu d'alegria. I l'aigua, amb un doll com el cos d'un home gran, que anava a parar dins el safareig, ens semblava una mostra d'esplendor que mai no podríem igualar. Abans d'arribar a Ca s'Hereu Mas, no n'hi havia d'aigua. Tot era eixut i de secà, no com al pla de Campos que l'aigua omplia amb miralls els camps d'alfals que, segada rere segada, no s'esgotava mai. Una cosa ens intrigava: seria veritat, com ens havia dit algú, que els campaners tenien la panxa roja? Ho investigaríem per l'estiu, a la Colònia. Aquells anys eren els del primer banyador blau marí.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Gabriel Florit, compromís autèntic amb la poesia i la llengua
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.