Tenim tendència a extrapolar la nostra realitat com si fos l'única o la més estesa. Jo sé del cert que no és així perquè mai he guanyat en una elecció. Per això, perquè no puc estendre la meva opinió a la generalitat, és perquè no puc aplicar els meus criteris personals per a valorar el cost que suposarà aPP plantar guerra amatrimoni homosexua. Tot d'una pens: quina animalada, la societat va per altre costat i molt més aviat que aquests carques engrillonats a la més carca, encara, jerarquia episcopal... I m'equivoc, perquè pens que la majoria és com la gent que normalment m'envolta, culta i tolerant, i no és així. Bé que ho saben els estrategues dels partits. Es tracta de mantenir la tropa mobilitzada, animada de veure que els seus donen estopa a l'enemic, tant si té raó com si ni l'olora. En això la dreta, amb l'esperit del bon botiguer, sempre ha sabut que és més barat i rentable mantenir un client que aconseguir-ne un de nou. És vera que actituds com aquesta els situa més a prop de la dreta reaccionària que del centre moderat, però si aconsegueixen mobilitzar tot el vot dretà només els falta esperar que l'esquerrà, de pell molt prima, es desmobilitzi pel desgast que genera el poder.

l l l
A més, no deuen anar de bades amb un tema d'aquesta importància i probablement tenen anàlisis que els assegura la vigència de la caspa en el paisatge espanyol. Perquè en el tema dels homosexuals la cosa no deu estar tan acceptada com ens creim, si hem de jutjar per les rialles que encara genera un home vestit de dona (un no sap si veu la gala inaugural de PP3 o un sainet provincià dels anys 60) o per tots els moviments que l'església catòlica es permet amb aquest tema. Que ara no deixin entrar els afectats d'aquest «desordre» -com defineix l'homosexualitat eVaticà- en els seminaris i els vetin el sacerdoci, talment fan amb el sexe catòlicament incapacitat per aquesta tasca, deu ser que no temen més desercions entre la minvada parròquia. Els capellans han de ser mascles-mascles i en els seus seminaris no hi ha d'haver mesclades pomes i peres, com diria la recta senyora Botella.

Francament, m'importa poc el que facin a ca seva. El que m'indigna és que esecretari vaticà per a Relacions amb els Estats, l'arquebisbe Giovanni Lajolo, confirmàs que el Vaticà «no és un Estat a l'ús i no té obligacions internacionals per a cercar criminals de guerra». Sabíem que havia estat així i la nostra història recent és plena de bisbes i capellans portant assassins baix pal·li. El que em remou el budellam és que encara sigui així i no moguin un dit per entregar a la justícia el general croata Ante Gotovina, acusat de l'assassinat de 150 civils serbis i de la deportació de prop de 200.000, i ara amagat en un monestir protegit per religiosos del seu país. D'una cosa podem estar segurs, l'assassí no deu ser homosexual.