algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
22°

Estatut: amb sort, gloriós

No hi hagué gaire acord, divendres, a la reunió entre PP (Jaume Matas i Rosa Estaràs) i PSOE (Francesc Antich i Francina Armengol) sobre la reforma de l'Estatut. La foto oferta pels serveis de comunicació del Govern, de just abans d'entrar a la reunió, a la qual se veu Antich amb cara de pomes agres, ho deia tot. No feia falta saber com aniria la negociació. De fet, no n'hi va haver cap, de negociació. Ni ganes. En resum, tot està com estava. A l'espera de si les delegacions regionals de PP i PSOE se veuen obligades per les centrals respectives a acordar la reforma de l'Estatut o no. Ja ho sabíem, a això. Des de que començà el presumpte procés de suposada reforma estatutària és conegut que o pacten o no hi haurà reforma. I també se sap que les ganes que tenen, tant els conservadors com els socialistes locals, és de no pactar res.

El cas, pel que compta, és que des del març passat el teòric procés està en marxa, tot i que no ha començat a marxar. Estam parlant de sis mesos, mig any. Un temps durant el qual no s'ha arribat a un sol acord substancial entre els dos partits. Dir, com diuen ara, que les dues parts coincideixen en alguns punts és una presa de pèl. Quins punts són aquests? Un, que la insularitat i el REB (Règim Especial de Balears) se vegin més intensament potenciats a la reforma; ara, si vostès els hi demanen a Antich i a Matas què vol dir això, poden estar ben segurs que seran incapaços de posar-se d'acord en la resposta. Dos, que l'administració regional ha de tenir més competències; demanin, demanin quines han de ser; ni idea en tenen. Tres, que els «drets socials» han de quedar redactats; però quins són aquests «drets» que no tenguem ja els ciutadans reconeguts a l'actual ordenament jurídic o directament per la Constitució? (per cert que en aquest aspecte, començant per l'habitatge i acabant per l'economia dirigida cap el bé «social», tant quan governà UCD (1978-1982), el PSOE (1982-1996), el PP (1996-2004), i ara altra vegada el PSOE (2004) han incomplit sempre la Constitució; a qui volen enganar ara?, està clar: a tots nosaltres); doncs bé, els tal «drets» no se sap quins són i quan se sàpiga, apostin: onanisme mental. Quatre, estan d'acord en tenir policia autonòmica, però: quanta?, quina?, amb quines competències?...; no ho diuen, però novament apostin vostès: ni per aproximació remota tendria semblança amb la policia autonòmica basca o catalana; i aleshores, per què?, doncs senzillament perquè als que governen, i als que voldrien tornar governar, els agrada molt tenir uniformats que se'ls quadrin quan entren al despatx o els facin d'escortes. I aquests són els punts en els quals estan «d'acord» el PP i el PSOE després de mig any d'intensa, continuada i esgotadora tasca de redacció en Ponència de la reforma de l'Estatut. Ah, no, me n'oblidava d'un altre punt, ja acordat. Importantíssim, què vol dir. Que serem «comunitat històrica». Antidiluviana, podrien posar. Seria molt més adequat. Tot plegat, una farsa.

Al capdavall el que se demostra per enèsima vegada és que a Balears la política ja està instal·lada des de fa molt de temps, des que Matas inaugurà la forma de governar per a la galeria (1996-1999), una fórmula que el Pacte de Progrés (1999-2003) projectà fins els límits de la marcianitat més esplendorosa, en un estadi que s'eleva per sobre de la racionalitat. El bessó no és plantejar-se quins són els problemes i intentar solucionar-los, sinó inventar-se'n de nous i irreals per poder dir que se fa una feinada. Amb la reforma de l'Estatut aquesta forma d'actuar arriba al paroxisme. En realitat, al PP i al PSOE els interessa un pebre, la reforma. Com a la immensa majoria de ciutadans. És normal. Però com que a Madrid han dit que toca reforma, doncs a fer com si volguessin reformar s'ha dit. Si al final la capital obliga en efecte a reformar, ja se posaran d'acord d'una o d'altra manera. El bessó de tot, com tothom sap, no són les beneitures aquestes que s'han citat, que a ningú no interessen començant pel PP i seguint el PSOE, sinó els doblers, el finançament. Tot el demés són xorrades. Si els euros se pacten, a Madrid, tendrem reforma. Si no, i tan de bo fos que no, aleshores seria quan riuríem fins a tenir mal de panxa, amb un PP fent d'ERC i un PSOE que volia ser pseudonacionalista fent de «Zapatero y cierra (la caja de) España». Seria gloriós.

Miquel Payeras, periodista

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.