El senyor Rajoy diu ara que s'ha de mirar cap al futur. Bé aniria que els conservadors es dedicassin a la política deixant de banda mentides, insults i demagògies. Però em fa tot l'efecte que, amb poques excepcions, ni els senyors del PP ni el seu entorn econòmic i social i els seus escolans d'amèn mediàtics no li faran cas. Al contrari: Com que s'estan posant nerviosos, no troben més recurs que pujar de to les seves mentides i demagògies. Comprenc que els posi malalts que un President de Govern que volen fer passar per beninoni els estigui menjant el terreny cada dia que passa. Però això no justifica excessos com els de la setmana passada. Basta veure el tema del finançament sanitari. Es pot valorar la proposta del Govern de moltes maneres, però resulta indigerible que justament el senyor Acebes tengui la santa barra d'acusar-lo de fer una proposta dient: «Lo toman o lo dejan». Això és el que va dir el senyor Aznar quan ens va imposar l'acceptació de la competència sanitària amb un finançament insuficient (que des del PP es qualificava de totalment satisfactòria i s'acusava els socialistes d'esser uns ploramiques), fent el xantatge del o tot o res: qui no acceptava la seva proposta quedava fora del finançament. Ara, el Govern socialista havia anunciat que retiraria la seva proposta si les Comunitats Autònomes no l'acceptaven, l'ha augmentada moltíssim durant la negociació final, i la farà extensiva a les Comunitats Autònomes governades pel PP, que han tengut la desvergonya d'abstenir-se a la votació, perquè sabien que tanmateix s'aprovaria i que obtindrien els doblers oferts encara que no votassin a favor. Més miserables ja no es pot esser. Però, com diu la Presidenta de Madrid, «agafa els doblers i corre». Clar que aquesta senyora, després del lapsus freudià que li va fer dir que Endesa sortiria del «territori nacional» si la copava Gas Natural perquè tendria la central a Barcelona, fins i tot ens cau simpàtica. Però la demagògia i les mentides són habituals també a altres nivells de l'entorn conservador. El senyor Miquel Vicens, per exemple, no es posa vermell quan diu que mentres el Govern Antich va fer una política que el Foment desaconsellava, el turisme va anar caient i es va recuperar «tan prest com el següent Govern la va canviar». I té el desenfreïment d'afegir que «el Govern Antich el varen fer fora els assalariats del sector, que creien que les seves polítiques els podien perjudicar». Pura mentida i demagògia una cosa i l'altra. Primer caldria escoltar altres sectors i no només els hotelers i el seu «tot inclòs» per saber si el turisme s'ha recuperat. Segon, el senyor Vicens sap que la baixada del turisme en aquells anys es va deure a la mala situació econòmica, sobretot a Alemanya, a la psicosi de l'11-M i la consegüent por a volar, a l'augment del preu del petroli, i al terrorisme, que ha fet que enguany Mallorca tornàs a ser un destí-refugi, sense que la política vacil·lant del senyor Flaquer, que certament està a les seves ordres, tengués la més mínima influència en cap d'aquests factors. I tercer, si els assalariats del sector turístic varen votar PP va esser perquè els hotelers reunien el seu personal i deien pestes del Pacte de Progrés i asseguraven que «si tornen a guanyar aquests, haurem de tancar l'hotel», i molts d'assalariats s'ho varen creure. Però ja diuen que és més bo d'agafar un mentider que un coix. I vista l'evolució posterior, no sembla que els puguin enganar dues vegades.