La música, una via de normalització

Que una institució com el Consell de Mallorca decideixi encarregar un concert a un compositor per programar-lo per la Diada, no és solament un fet extraordinari, sinó fins i tot insòlit. La música, tot i que sigui tan elevat el cost del manteniment de l'Orquestra, els dos conservatoris, les subvencions i les programacions de concerts diversos, segurament necessita ser presa més seriosament i projectar-hi una micona d'imaginació. Els nostres artistes plàstics, en el seu conjunt, són gent cada dia més atesa per les institucions, que adesiara arriben a subvencionar fins i tot la transgressió més provocadora, cosa que, en els països més cultivats del nostre entorn, ja fa temps que es qüestiona molt seriosament -basti recordar ni que sigui el títol d'un llibre aparegut fa uns anys a França: Subvention et subversion, prou significatiu per suggerir-nos les pertorbacions que es registren en aquest segment de la política cultural. Els literats no havien tengut mai tants d'incentius en forma de premis i, indirectament, mitjançant suports genèrics que faciliten l'acció editorial. En fi, més o menys amb una certa pobresa digna, es va fent. (Però començaria a ser hora de pensar a establir uns controls de qualitat, ja que estam en un punt en què lo genèric comença a perjudicar lo qualitatiu.) Els compositors, però, són els menys atesos per la política cultural. No tenim costum d'encarregar partitures o de convocar premis a la composició musical. Darrerament, i que servidor recordi, Joan Valent ha escrit la seva Missa ruris al-Gaidina, estrenada a la Setmana Europea de Música Religiosa de Sa Màniga, i Les quatre estacions, també de Joan Valent.