Mallorca és així, senyora

Em paguen per fitar els detalls i vaig dedicar la mitja hora del concert «Les quatre estacions a Mallorca» a cercar la Mallorca que enorgulleix la nostra presidenta segons el seu discurs. Necessàries infraestructures «a l'alçada d'allò que som» no enterboliren la idíl·lica visió que ens oferiren les imatges de Toni Capellà i Agustí Torres. Tot era harmònic: la música de Joan Valent, les imatges que l'acompanyaven, talment la presidenta ens hagués parlat, minuts abans, d'aigües cristal·lines, de geometries del camp de blat, de llums encisadores i de l'engronsada de les roselles acaronades per la brisa més amigable i fresca. Potser la Diada no és el lloc ni el moment per a la crítica i el nostre país no és l'adequat per a l'autocrítica; potser. Però, malgrat gaudir de la pau que transmetien les imatges -amb l'afegitó de saber que al darrere hi havia molta i bona feina- i de la interpretació magistral del violinista Ara Malikian acompanyat d'una més que correcta Orquestra Simfònica de les Illes Balears, els meus ulls recercaven la Mallorca que tant diuen enorgullir-se. Ni una carretera, ni de les sostenibles que fa el Consell ni de les «sostenides» pel Consell que fa el Govern. Ni un monstre amb xemeneia vessant fum d'incineració «moderna» de residus. Ni un quadriculat polígon industrial aixecat gràcies a l'oportuna i molt rendible reconversió dels terrenys rústics que envolten els nostres pobles... Això per no parlar de meravelloses urbanitzacions que apareixen a canvi de fer desaparèixer hotels que amb l'ecotaxa desapareixien pagats pels visitants... Amb poques paraules: semblaven les fotografies que adornen els estands del pavelló balear a les fires de turisme, però amb infinita major qualitat.