cielo claro
  • Màx: 21.13°
  • Mín: 13.08°
21°

De barruts i errats de comptes

Fa unes setmanes, una amiga es topà de morros amb una desagradable experiència, però va tenir la valentia d'enfrontar-la amb molta dignitat i energia. És el que a continuació provaré de contar-vos amb pèls i senyals. Els fets que us narraré tot seguit, palesen ben a les clares el tarannà bufa i consciència setmesona d'un periodista mesetari, que en això d'abusar de la seva barra i demostrada influència, en pot donar amb una cullereta als més avançats fatxendes de l'època franquista.

Era mitjan horabaixa d'un dia humit i tòrrid d'aquest darrer agost, sol ben alt encara, quan na «B» va haver d'acompanyar a l'aeroport el seu fill que, per feines que no vénen al cas, se n'havia de desplaçar a Barcelona. Quan arribà a «sortides», aparcà el seu utilitari talment al costadet d'un enorme cotxe obscur d'aquells anomenats d'alt nivell, més net i llustrós que una patena, vidres lleugerament fumats, ostentós i més llarg que una quaresma. Un cotxe de mig quartó, vaja. Com que mare i fill tenien conversa enfilada, tot i sabent que allà on deixava el vehicle sols hi podia estar una estoneta de no-res, i en vista de la relativa tranquil·litat que en aquells moments regnava per aquells indrets, habitualment més saturats pel trànsit, na «B» decidí acompanyar el seu fill a la finestreta de facturació, i així poder acabar d'aclarir la intranscendent dissertació que duien entre mans. Quan, molt poc temps després, potser deu minuts escassos, tornà al seu cotxe per anar-se'n a ca seva, es topà amb la desagradable sorpresa que al parabrises ja hi groguejava l'oiós paperet d'una multa. Ben posada, per cert, reconvení tot d'una la dona. Quan aparcà al lloc que sols s'hi pot estacionar un moment per pujar i/o davallar, ja era ben conscient del risc que assumia si acompanyava el fill a dins l'edifici de l'aeroport. Recollí la multa amb resignació, entrà al cotxe i quan ja havia posat les claus al contacte, li entrà una fonda curiositat. Tornà a davallar i mirà el parabrises del luxuriós cotxe del costat, que encara estava talment allà mateix on ella l'havia observat quan va arribar. I no, efectivament, vostès ja ho han endevinat: NO L'HAVIEN MULTAT. Amb tot el motiu d'aquest món, s'indignà, la sang li pujà a la cresta, empipada d'allò més pel fet que demostrava una vegada més les parts i quarts en l'aplicació de la justícia i els reglaments, que per desgràcia encara hem de sofrir per aquest terrer de les nostres alegries i no tant. Cercà amb mirada afuada el guàrdia municipal de tan silvestre conducta, i efectivament, al punt el veié, una cinquantena de metres més enllà que, bolígraf en mà, escriu que t'escriu, continuava confeccionant receptes grogues. Amb dues passes llargues s'hi plantà davant, dient-li: Vostè és el que m'ha posat aquesta multa, no és ver? Sí senyora, perquè ha aparcat a un lloc on sols s'hi pot estacionar un moment per carregar o descarregar maletes, i vostè ha estat més de deu minuts. I ella que sí, que estava ben conforme amb la seva multa i que la pagaria religiosament, però a veure per què no havia multat el cotxe obscur del costat, si quan ella arribà ja hi era aparcat? Perquè és un cotxe oficial, li contestà el guàrdia. Oficial? I on ho diu, que sigui oficial?, amem?, increpà. Al que el servidor públic li replicà que ho havia demanat al xofer, quan arribà. I que sí. I que no. I aquesta és meva, aquesta és teva, que arribà el caporal de la P.M., que també rondinejava per allà. Na «B» el va escometre amb els mateixos arguments que a l'altre, i se va estravenir que, just en aquell mateix moment també arribà el xofer esmentat amb el senyor, la presumptiva «autoritat» que donava suposada «oficialitat» al vehicle. I no, no era de cap Diputat ni Conseller ni Director General de res públic: es tractava, com ja he apuntat al principi, d'un periodista madrileny amb molta esponera i més cara que espatlla. Era aquest mateix que els darrers temps ha estat tan xerrat per uns drets de pas violats i una piscina il·legal plena d'aigua beneïda per un exministre de Medi Ambient, i per dallons, els meus, ell, aquest! El seu conductor havia aconseguit enganar el guàrdia ras, però no el caporal. Va ser multat, clar. VA SER MULTAT!!! I na «B» partí manades desfetes, multada també però com a més conformada. Com van pel móóóón! Quin personaaaal!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.