Tot apunta que a la fi hi ha principi d'acord entre els membres del pacte tripartit català per arribar a un consens sobre la reforma de l'Estatut. Amb paciència i tacte, el socialista Pasqual Maragall sembla que finalment aconseguirà una proposta que sigui assumida per Madrid i que a la vegada sigui un sostre mínim que també pugui satisfer Esquerra Republicana. Aquest pacte no és senzill, però s'ha de recordar que el Govern Zapatero deu la seva estabilitat durant aquesta legislatura a ERC i aquest fet, de qualque manera, s'ha de plasmar en el nou text estatutari.
Així mateix és important entendre que per a les Balears ha de ser molt important l'avanç estatutari català. El camí emprès pel Parlament balear ha de donar els seus fruits i també ha d'arribar al consens que satisfaci totes les forces polítiques. Aquí no hi caben partidismes. El mateix PP balear està objectivament interessat a assolir el màxim sostre competencial. Davant la reforma de l'Estatut, la voluntat de consens haurà d'estar per sobre de qualsevol manifestació de partidisme. Els actuals polítics passaran, però les pròximes generacions han de poder recollir els fruits de l'actual reforma. Això és el que passa a Catalunya, on tothom cedirà per aconseguir l'objectiu comú. I això és el que ha de passar a les Balears. Seria molt trist que aquí es continuàs al furgó de coa del tren autonòmic. Seria patètic que s'esvaís la voluntat comuna de continuar construint el país i que això, finalment, afectàs de manera important el text estatutari. Tanmateix, de moment els catalans van molt per endavant dels balears.
