Dilluns, ben bé matinada de dimarts. Ahir, diumenge, vàrem arribar just a l'equador de l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu, la UCE de Prada. Com cada any, cursos pel matí, fins a les dotze. Després un acte central, dinar i tallers i activitats diverses per la tarda. Sopar ben prest, a hora francesa, i després actuació musical a la plaça del poble. A les onze, pel·lícula al cinema del poble. Ahir tocava el documental de TV3 sobre en Joan March. Els cursos es fan a unes aules arrenglerades en dues fileres de pavellons prefabricats al Liceu Renouvier. Uns barracons que substitueixen les aules de sempre, tancades perquè l'edifici està malalt d'aluminosi. Un cartell publicitari estratègicament col·locat recorda que hi ha un projecte en marxa de reconstrucció total. Diu que l'estat francès treballa per a millorar la qualitat de vida de la Septimanie, nou nom per a Le Pays Catalan, convenientment contestat amb una cartell corrector -fet a mà- que tapa el nom usurpador. Com cada dia, devers les onze del matí, he repetit el mateix ritual: he presentat el professor convidat en el curs que coordín, organitzat des de l'Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya. Cada una de les persones que han intervingut ha rebut -com a agent actiu- l'encàrrec de parlar sobre la seva visió de la Societat del Coneixement i les oportunitats i reptes que presenta per a articular el país. Hem vist, entre d'altres, com ens presentaven les darreres dades sobre els indicadors més significatius relatius a la Societat del Coneixement; ens han donat tota casta de detalls sobre l'imminent nou domini lingüístic català a Internet, PuntCat; l'efecte sobre les cultures minoritàries de les noves formes de protecció dels drets d'autor a l'era digital i, també, no podia faltar, el programari lliure. Avui li tocava el torn a Miquel Colomer, alcalde de Sant Bartomeu del Grau, un petit poble de muntanya d'uns mil cinc-cents habitants, prop de Vic, que fa feina des de fa temps per evitar que els joves hagin de fugir -primer cap a Vic i després cap a Barcelona- a la recerca d'un lloc de feina, especialment després de veure com desapareixia un dels darrers vestigis de l'era industrial. Van acudir a una de les poques coses que tenien a mà, com era combatre la fractura territorial, és a dir, combatre la desigualtat d'oportunitats que podia generar, per a una població petita allunyada dels grans centres urbans, la manca d'accés a Internet, en particular i, en general, a les tecnologies digitals. Ara tenen un telecentre, particularment actiu, que garanteix aquests accessos a tothom i, tot i que no està clar que aquest sigui el paradigma de solució als problemes d'atur que el tancament de la darrera indústria tèxtil ha generat al poble, està ben clar que no serà per la manca d'iniciativa i d'empenta que hi ha posat l'ajuntament que dirigeix. En Miquel -té una quarantena d'anys- ha fet una presentació clara i contundent, ha parlat de llibertats i esclavatges a l'era digital. Ens ha mostrat com ha reflexionat sobre els avantatges i inconvenients vinculats a l'expansió d'aquestes tecnologies, una reflexió necessària per tal de poder conjurar els perills i treure'n tots els avantatges. Tanmateix, no ha pogut dissimular -per a bé- quina és la seva ocupació principal: professor de mestres a la Universitat de Barcelona. El dinar s'ha allargat fins a les quatre, hem seguit parlant de tot allò que ens ha esbossat a la seva presentació. Després ha marxat cap a Sant Bartomeu per a seguir participant a les festes patronals, les quals arriben al seu punt àlgid avui mateix. El tendal del pati del Liceu -la seu habitual de trobades i de tertúlies- avui estava impracticable per mor del fortíssim vent, per la qual cosa hem acabat a la plaça del poble amb altres vells coneguts participants a la UCE i amb els quals hem seguit parlant del tema del curs. Sopar i cap al gimnàs on en Biel Majoral i en Tomeu Balutxo havien de fer un recital de cançons i poemes en homenatge a Guillem d'Efak i Pere Capellà. A l'hora de començar hem sabut que un gran incendi forestal, prop d'Ille Sur Tet, impedia el pas de tres autocars d'alumnes de la UCE en el seu camí de retorn a Prada després d'una tarda d'excursió. S'ha ajornat l'acte una hora i mitja i, quan s'ha sabut que els ocupants dels autocars es disposaven a passar la nit en un pavelló del poble on estaven retinguts, s'ha optat per començar l'acte. Així i tot, el gimnàs estava ple de gom a gom i tant en Majoral com en Balutxo han aconseguit omplir el recinte d'emoció i fer-nos vibrar a tots amb els poemes i les cançons dels homenatjats. A les dotze i escaig amb una copa de cava o de vi de l'Alguer, una altra de vi d'Algaida i una mica de formatge de l'Alguer, hem acabat la festa. El foc, que ha impedit l'arribada d'ensaïmades fresques que venien a posta de Mallorca, finalment ha deixat pas als autocars, els quals estaven a punt d'arribar. També hem sabut que els ocupants han estat obsequiats amb un bon sopar per part de l'ajuntament del poble on han quedat retinguts totes aquestes hores. Demà, ahir per vostès, devers les vuit començarà un altre dia a la UCE. Hauré de presentar Imma Tubella, directora del Projecte Internet Catalunya. I demà passat a Vicent Partal, de Vilaweb. I així fins divendres. Per enguany.
P.S.: Dimarts dematí, poc abans d'enviar aquest article, he sabut que els autocars van arribar devers la una i, davant la insistència dels nouvinguts, en Majoral i en Balutxo varen haver de repetir el recital, amb el mateix èxit que el primer, unes hores abans. Això és Prada.
