Val a dir que la posada en escena de la targeta verda ha estat un fracàs estrepitós (un altre més...) del Govern Matas i del seus «homes de Harrison» de les conselleries de Turisme i de Medi Ambient. És una mesura insuficient, deficitària i creada exclusivament per rentar-se la cara davant aquells que criticaren la derogació de l'ecotaxa. Una targeta que no ofereix cap tipus d'al·licient o motivació perquè els turistes la comprin acaba per no vendre's, que és el que està passant. Però, el més sorprenent de tot plegat, és que s'apel·li a la lliure voluntarietat dels turistes a l'hora de comprar-la. Ara, com que no en venen ni una, passen la bacina entre els ciutadans i les ciutadanes d'aquestes illes perquè la comprem. El fracàs ja no es pot amagar. Llavors, ens trobam amb la incompetència en la gestió. Ho demostren la promoció insuficient, la presentació amb retard escandalós i malament, l'absoluta desinformació de cara als turistes, les mancances en la publicitat, la manca d'al·licients per a la seva compra, els cursos de formació no realitzats mai, la compra simbòlica de vertadera almoina d'alguns empresaris, etc. La irresponsabilitat en la gestió, en les idees i en les poques ganes de dissenyar polítiques serioses i eficients per preservar el nostre patrimoni natural i estructurar polítiques per a un desenvolupament sostenible de la nostra economia han quedat ben paleses durant aquells dos anys... perduts. Les decisions preses per aquell «ésser diví» que va poder aconseguir que els morts votassin a sa Pobla, ara màxim responsable de la Conselleria de Medi Ambient i del fantàstic «guia turístic» de la marxa nocturna moscovita, actual responsable de la Conselleria de Turisme, són d'autèntic circ i, certament, ens farien gràcia si no fos perquè ens costen un ull de la cara. És per això que resulta tan important per a les Illes Balears i Pitiüses gestionar els nostres propis recursos. Aquest fet comporta tenir el concert econòmic i gestionar també els nostres ports i aeroports. Per això la mesura impositiva, gestionada a tots els punts estratègics d'entrada i sortida al País resulta més efectiva, més justa, i també més saludable per a la nostra economia. D'aquesta manera, aconseguiríem acabar amb el nostre dèficit fiscal i incrementaríem els nostres ingressos per reinvertir-los realment a preservar el nostre patrimoni natural o en quelcom de més necessari per a les nostres illes. L'enganyifa de l'estampeta «verda» no els ha funcionat ni els funcionarà perquè, si esperen que algú els pagui un impost voluntari, estan ben arreglats!... Esperem que tot el conjunt de la societat illenca els ho recordi el març del 2007, a les urnes, que és on els fa més mal...
Joan Miquel Chacon i Nicolau. Biniali.
