A mesura que passaven les darreres hores de negociacions sobre la nova constitució d'Iraq, quedava més i més clar que hi ha dos models d'estat ben distints sobre la taula. Totes dues han estat justificades per les intervencions d'Occident al país i totes dues tenen molts motius per ser la base de la constitució. El Govern actual, dominat pels musulmans sunnites, vol un Iraq unificat, un govern central que domini la seguretat i sobretot les qüestions econòmiques. Per altra part, els musulmans Shia, que viuen al sud, i els kurds, que viuen al nord, volen un estat federal. Són les dues minories que patiren tant en mans del règim de Hussein i que fa anys gaudeixen d'una certa autonomia sota la protecció dels avions de guerra occidentals. Durant anys, realment des d'abans de la primera guerra del Golf, el kurds han defensat la idea que es mereixen una independència. Els atacs del règim de Hussein amb gasos contra pobles kurds justificaven aquesta idea. Quan Estats Units i el Regne Unit anunciaren després de la primera guerra del Golf que protegirien dues zones d'Iraq, una franja al nord i una franja al sud, evitant que els avions de Hussein les sobrevolassin, posaven els fonaments de les reivindicacions actuals de les minories: fa més de deu anys que tenen una autonomia efectiva i no la volen perdre. El problema és que aquelles franges dels extrems del país, per una d'aquelles coses que no deu ser del tot coincidència, contenen gairebé totes les fonts de petroli d'Iraq. Si es donava autonomia a les dues i es perdia el control del petroli d'aquelles zones, de què viuria la majoria sunnita que viu al centre de l'estat? Però el projecte del nou Iraq democràtic de George Bush no considera la divisió del país. Bush voldria un Iraq unit i controlat del tot per un govern central prooccidental: el més inconvenient seria la divisió del país, que augmentaria la dificultat per mantenir el control polític dels iraquians. Encara que resolguin per ara i sobre el paper com ha de ser l'estat, l'empremta que han deixat els anys d'intervenció occidental no s'esborrarà amb facilitat: Iraq és un país xapat en tres.