Quan jo era jovençà i més enrere, els anys cinquantes i seixantes del segle passat, la guàrdia civil «repartia més escarola» que bones paraules, la veritat allà on és. Ho sabia tothom, i qui més qui manco procurava fer el cap viu, que, si a més anaves clar i net i no havies fet res, quasi sempre te n'alliberaves, però no necessàriament tots els pics, la veritat allà on és, que de vegades se perdia qualque morma que n'era receptor el que manco culpa en tenia, això també és ver. Jo puc parlar de Sineu; a altres pobles, no ho sé. Aquell temps el biaix i garsesa de la conducta d'aquest personal «benemèrit» tenia una certa explicació: els números de la g.c. no ho eren vocacionalment (n'hi ha haguts mai?), es tractava d'homenets que una vegada acabada la guerra incivil es trobaven als vint-i-cinc o sis anys sense ofici ni benefici, no havien pogut fer el mossatge de cap menestralia i en un tec i no-res el camp va estar sobresaturat de mà d'obra. A part que per fer de pagès, a més de tenir-hi el cos fet, també n'has de saber. Per això mateix nasqueren els mestres d'escola «estampillats» per als que sabien una miqueta més de lletra, els galons de caporals i sergents de ciuró de l'exèrcit, i els uniformes verds oliva i el tricornis de xarol negre per a la resta. Tenia una explicació la seva violència (justificació, no: he dit explicació): poca formació, la seva procedència de les trinxeres, on la vida i integritat física de la gent no tenia gaire vàlua... La impunitat també ajudava. Record ara mateix tots els guàrdies que estaven destinats al meu poble aleshores... Dins els quarters hi havia els «especialistes» en això i allò altre i també el que no servia per a res perquè tot el que tocava ho embullava més, ho embolicava de sobres; hi havia el que sabia emprar amb molta destresa la verga de bou una mica esquinçada ja, que sempre estava penjada al mur de l'enfront de l'estància de totd'una entrant a la dreta, a dalt de la mitja dotzena d'escalons, allà on es feien els «hàbils interrogatoris»..., l'altre que com que escrivia a màquina amb una certa correcció, idò redactava els atestats i atenia els denunciants de qualque cosa..., aquell altre, moixarrí de cassalla, que tot el sant dia anava de gorres orella calenta i nas vermell, que l'ensumaven abans que el vessin... Ja dic, bo, mitjancer i xerec ben mesclat. I si passava res irremeiable era que havia de passar i foris, que els viaranys del Senyor són inescrutables, deia tothom, el fatalisme, estava escrit... I mai ningú no donava part de res ni es queixava públicament. Entre altres coses perquè si ho feies encara s'hi podia posar més mal. Això no quedarà així. No: això s'inflarà!, t'havies de beure. També record quan a altres indrets de la península els acusats de qualque cosa s'equivocaven de porta i set n'han entrades, volien sortir al carrer per la finestra del cinquè pis de la comissaria, per posar casos repetits i sabuts... O quan la policia disparava a l'aire i matava manifestants que volaven... Però arribà la democràcia amb tanta suor i assumint com a mal menor el xantatge dels fàctics, que hi eren i hi són, únicament han canviat els amortidors perquè no sonin, i un, ingenu, pàmfil, que pensava que certes conductes havien canviat, periclitat. Però això darrer de Roquetas de Mar, que inflaren a hòsties, entre vuit o nou esbucaren, esfondraren la post del pit a un paisà que, molt reputa ell, volia autolesionar-se, demostra que una vegada més m'he equivocat, que basta un no-res per fer saltar l'espurna de l'evidència de la brutalitat, la prepotència salvatge, la manca total i absoluta de professionalitat de certs energúmens uniformats mortalment perillosos. Per cert: qui vetlla (hauria de vetllar), controla les existències a les casernes de la g.c. de les il·legals (ells per llevar ferro les anomenen: antireglamentàries) porres elèctriques, garrots extensibles i altres maleïts estris de desfer encarnadures d'éssers humans emmanillats? Qui? I saber recordar allò que vaig memoritzar un dia devers l'escola de comerç: «El que és causa de la causa, és causa del mal causat». Aquests mots, a més de cacofònics, potser també signifiquen qualque cosa. Són del codi civil, per cert.