Aquest país necessita una passada pel lleixivet de la democràcia. Aquest país ha de recuperar el pols de la convivència i el batec de defensa de la sobirania popular. Aquest país ha de respirar l'orgull i l'emoció de saber que tots som iguals davant la llei. El PSIB-PSOE ha advertit que no negociarà la reforma de l'Estatut amb un PP de Jaume Matas que «juga brut». La reforma de l'Estatut és el futur del país. Però com és possible construir aquest futur mentre el PP de Calvià dóna aixopluc al trànsfuga Joan Thomàs, vergonya i descrèdit de la democràcia mallorquina? Només des de la netedat és possible emprendre la tasca comuna estatutària. Amb les cartes marcades per aconseguir de manera espúria majories absolutes a municipis importants no es va enlloc. De què ens serviria tenir un Estatut de primera si, a la pràctica, ens veim immersos en la porqueria i en la subversió de la voluntat popular? Quin sentit pot tenir un bon Estatut si després s'empara trànsfugues? Del que es tracta ara, avui i aquí, és de veure si un país concebut en la llibertat i consagrat al principi que la llei és igual per a tots és capaç de subsistir com a tal. I si no pot subsistir com a tal perquè alguns juguen brut, el millor és deixar les coses com estan. La llibertat necessita lleixivet o cau dins el pou negre de l'opressió.