S'areneta

S'Areneta: petita franja d'arena color de terra i que s'estenia baix murada, a l'ombra de la Seu.

Molta gent del nostre barri hi anàvem a nedar. A l'estiu de bon dematí ja li envelaven cap a la platja. Els infants dúiem per única vestimenta espardenyes, banyador confeccionat per la nostra mare amb les restes de qualsevol cortina de cretona florejada i gorra de ràfia amb visera de pexiglàs. Una roda de goma negra penjada pel coll com a salvavides i poalet de ferro i pala de fusta a les mans. I així d'endiumenjats, travessàvem mig Palma tots satisfets. Les mares darrere, darrere, carregades de senalles amb el portaviandes del tumbet i la botella de gasosa o de pinya. Baixàvem pel carrer d'en Morey i sortíem a la mar per la Portella.

L'aigua no tenia precisament color de postal. Allà desembocava tot el clavegueram de Palma. Però per a nosaltres, aquella petita platjeta era el paradís. No l'haguéssim canviada per res del món. Mos passàvem tot el dematí en remull. Cap a migdia, fent cas als crits amenaçadors que des de la vorera mos feien les nostres mares, finalment consentíem a sortir de l'aigua. La pell dels dits més ruada que una pansa i el cap calent de sol.

Mentrestant les dones preparaven el dinar nosaltres jugàvem a l'arena. Mos arrebossàvem d'aquella terra roja fins a parèixer estàtues de fang. Com és natural, no hi havia dutxes a la platja. Una vegada eixuts mos quedava damunt la pell una espècia de crosta, mescla d'arena i sal, que supòs que mos protegia del sol més que qualsevol crema d'ara. Només passejàvem el nas pelat tot l'estiu.

Compartíem el dinar amb les sargantanes que sense gens de por quasi menjàvem a les nostres mans.

Després havíem d'esperar tres avorrides hores abans de tornar-nos a ficar a l'aigua: els temuts talls de digestió. El darrer capfico a mitjan horabaixa i tornàvem a ca nostra rebentats i bruts, però més contents que un gínjol ........

S'Areneta reposa ara davall tones de ciment. Per ventura algun dia les seves arenes tornaran sentir petjades d'infant... Diuen que la mar sempre recupera allò que li han pres ...