En positiu

Molt clares vegades aquests darrers temps, un matí qualsevol com ahir mateix, em despert a l'hora de sempre de manera automàtica, que arribat a aquest punt de la singladura vital tanmateix tot és perfectament previsible, el despertador hi és allà sobre la tauleta de nit, més que res per donar-me confiança, tranquil·litat, però no és gens ni mica precís, idò just badar els ulls vaig tenir la sensació d'haver dormit bé, descansat com un canonge. Vaig adonar-me'n perfectament que no tenia fred ni calor, que, lluny de qualsevol expectativa, res no em feia mal, que aquell dia podia ser memorable precisament perquè succeïa que no succeiria res de negatiu, cosa ben esquiva dins el meu dia a dia, per desgràcia, aquests darrers temps. Vaig mirar el calendari i no hi tenia cap compromís de res, cap enfit ni un, res, podia inaugurar diada en blanc, tota herba podia fer-me feix. Em vaig prendre la pastilleta de Paraprés, allò per la tensió arterial, convençut que no importava, no era precisa. Però la metgessa de capçalera m'ho receptà fa uns mesos, i qui no està disposat a creure el metge, que no l'enviï a demanar, dèim a Sineu. Vaig observar que la menuda pastilleta aquesta que em prenc els matins per això de la sang era la darrera que quedava a la capsa. Vaig marcar el telèfon de «cita prèvia» de la seguretat social per refer la mancança i, atenció: una senyoreta molt amable i més xalesta que un canari, la veu falaguera i fresca, em desitjà un bon dia i m'atengué EN CATALÀ!, em donà hora per demà mateix (avui) a les nou del matí. I jo: què no podria ser una mica més tard, que a aquesta hora tenc un altre compromís?, (pensa, compromís!), i sí senyor, a les 11'40 li va bé? Perfecte, gràcies. A vostè per haver cridat a cita prèvia. Un xalar, tu. Mentre xerrava amb l'al·lota aquella, per la voravia de davant casa hi passava un dels d'EMAYA que van amb un aspirador a motor, però que en lloc d'aspirar, bufa, n'heu vist funcionar cap? Sí, home, bufa i bufa i fa arremolinar les fulles, papers, porgueres i la resta de brossa del carrer tota a un munt, a fi i efectes que després l'agranador ho tengui més fàcil d'arreplegar. Vaig observar que amb una d'aquelles bufades m'havia pol·luït una mica la nostra esquifida terrasseta. Li vaig dir. I tris trena, amb una hàbil passada de màquina la carrera queda més neta que una patena, més pinzellada que abans. I: gràcies, jove. «No hay de qué, señor, y perdone», més vaselina impossible. Ja gran dia, quan vaig pujar a plaça per comprar el pa i el diari com cada dia, a mitjan carrer Arapiles, aquí dalt, em vaig fixar amb un anunci d'aquests que el personal aferra als troncs dels arbres i als pals de Gesa, que era d'una singularitat ben sorprenent, al manco per a mi; deia així: «'Hola! Busco hembra para ser cubierta por mi perro (mezcla de cocker y esnauzer). No importa raza. Tamaño mediano. Contacto: (un número de telèfon) Alfonso». I vaig pensar a l'acte: això és un amo que pensa amb les necessitats fisiològiques del seu ca...! Sí senyor! Quan un mascle va fort se li ha de cercar remei, pobre, que a l'estiu tota cuca viu, i això és per això, sinó perilla rovellar-se. Molt bé, «Alfonso!» Quines coses!