Està comprovat que en qüestions fonamentals, les que afecten la idiosincràsia «nasional», el PP i el PSOE no dubten en posar-se d'acord. A tots els nivells, com ara a l'àmbit local. És ben coneguda, per qui l'hem patida, la posició «oficialista», és a dir felipista i guerrista del PSOE d'Alaró: una posició radicalment espanyolista, socialment liberal, culturalment inexistent, molt permissiva amb els poders fàctics, especialment els immobiliaris, i desgraciadament ancorats en la rèmora emocional del passat règim.
Ara el PP d'en Rodríguez i el PSOE d'en Maio-Deyà a Alaró, s'han posat aviat d'acord que es torni a celebrar (i també patir en el cas dels vedells i de les persones sensibles), l'anomenada festa del Bou, que, com bé saben els «psocialistes» d'Alaró, es va celebrar oficialment molt pocs anys, després d'haver passat per un període de festa privada a una finca particular.
Sap, qui ha signat mentides o falses veritats que hi va haver anys en què es celebraven corrides de toros a la plaça del Rosari o per l'hort d'en Tapí, però mai no ha estat una festa antiga i arrelada a Alaró, ni tradicional i continuada a les festes de Sant Roc, i molt menys en un període de cent anys. Així és que, com que el vent regressiu en llibertats i reaccionari en ideologia que respiram els és propici, tiren pel dret contra el dret legislatiu i contra les persones que creuen en el progrés de la civilització i la cultura de la humanitat i d'aquestes darreres persones, no s'enganin, a Alaró n'hi ha i n'hi ha hagut històricament força, sobretot de socialistes.
Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.
