Poden els demòcrates balears deixar totsols als ciutadans de Calvià davant l'espectacle en que s'ha convertit el seu Ajuntament? Poden deixar abandonats als seus germans calvianers en aquestes hores en que la tenebra i la ignominia s'han apoderat de la seva institució pública? On és la presència de l'Estat de dret entre el revolt de Cas Català i la punta de Cala Fornells? Un regidor es pot canviar de bàndol amb tota la barra convinçut que no passarà res i tòrcer la voluntat popular per a beneficiar a un petit grup d'aprofitats. Mentre, basta veure la seva formigonada costa i el consum desfermat de territori des de fa dècades per entendre que Calvià no és un terme municipal sinó una llimona a exprimir. I que això passi o deixi de passar és responsabilitat de tots. Poden les Balears seguir endavant patint una vergonya pública com aquesta? Un país no pot subsistir, ni molt manco plantejar-se un projecte de convivència comuna, mentre a una part del seu territori es potegi la decisió de les urnes. O tots som sobirans o, tard o d'hora, no hi haurà sobirania per a ningú. Si els que promouen el transfuguisme a Calvià es surten amb la seva, què els impedirà en el futur emprar les mateixes i repugnants pràctiques a les institucions d'autogovern si els fan falta un parell de diputats per assolir la majoria absoluta? Calvià és en ple segle XXI el mateix que suposaven els Estats esclavistes del Sud per a la democràcia americana en el segle XIX. No va quedar altre remei que la mobilització general per acabar amb aquella conculcació dels drets civils en nom de la igualdat davant la llei. Una nació no pot sobreviure meitat lliure i meitat esclava. De la mateixa manera, els demòcrates de totes les Balears s'han de mobilitzar ara pacíficament però amb fermesa i han de tenir el coratge de celebrar a Calvià una gran manifestació contra el transfuguisme i en defensa del medi ambient. Lluitar per un Calvià lliure en el que es respecti la normativa vigent és lluitar per les Balears que mereixen heretar els nostres fills. El polç i la indignació del conjunt dels progressistes illencs s'ha de fer sentir aviat aprop de la creu del rei en Jaume, emblema de l'impagable llegat dels avantpassats. És imprescindible no vinclar-se davant l'insulat a la moral ciutadana que suposen les pràctiques transfuguistes. L'obscurantisme sempre recula davant la glòria que aporta la llum de la llibertat.
Perquè ara mateix, a Calvià hi pul·lula i creix el corc que pot acabar amb la nostra democràcia.
Ara mateix, tots som Calvià.
