Pactes i traïcions

ZP féu una crida, dilluns, convidant el Govern de les Illes Balears a recuperar l'esperit de diàleg i d'acords. Aquesta convidada generosa de José Luis Rodríguez Zapatero podria esser signe de la ingenuitat i la bonhomia del president, però també de la rapacitat insaciable d'un Govern amb vocació de llenyater i amb tics que superen els límits cívics de la prepotència. Sabem que ZP ha sentit campanes, però sembla que no coneix amb detall el guió d'aquesta pel·lícula. No és veritat que a Madrid no volen sentir l'olor de Matas ni de Cabrer. En el Ministerio de Fomento, per exemple, n'estan sedolls de la guerra de guerrilles promoguda des de les Illes Balears. La ministra ha acabat la paciència amb la consellera. En canvi, aquesta mateixa consellera tendria accés directe amb el Ministerio de Defensa, amb els quals ha estat més fàcil arribar a acords suculents, de la mà d'un director d'aquell departament. Però, aquest pacte és un secret de conveniència mútua entre les dues institucions, perquè, ni des de la Moncloa ni des de Ferraz no els puguin fer una estirada d'orella. Se sap, també, que Cabrer comença a sospitar que tampoc no es pot fiar dels seus amics i que els secrets han començat a fer-se públics i la traïció està servida. Quin esperit de diàleg i de pacte hem de promoure si, com afirmava un secretari d'organització d'un partit polític, sovint els polítics allò que fan és enredar i destrossar-ho gairebé tot. La democràcia té aquest peatge. Per transitar d'una part a una altra sempre necessitarem passar per túnels o autopistes fetes amb majories absolutes sense demanar de parer a ningú. Allò del programa ja sabem que és una farsa, sinó consultau els militants del PP d'Algaida que remuguen perquè allà s'ha fet tot el contrari del que deia el programa, o no?