Antoni Marimon

El colonialisme

Antoni Marimon05/07/05 0:00

La conquesta i l'explotació de quasi tota Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania, fins ben entrat el segle XX, és un dels grans errors històrics comesos pels europeus. De fet, molts d'autors, com el gran geògraf francès Yves Lacoste han cridat l'atenció en el sentit que el Tercer Món inclou gairebé tots els països que foren colonitzats. Tanmateix, com en altres temes (guerres civils, col·laboracionisme amb els totalitarismes, discriminació de minories), costa molt assumir els errors del passat. N'és un exemple França, que en el segle XIX bastí un enorme imperi colonial que anava d'Algèria al Congo i del Senegal a Madagascar. En una llei del passat mes de febrer, sorprenentment, França reivindicà el seu passat colonial d'aquesta manera «els programes escolars reconeixeran el paper positiu de la presència francesa a ultramar, sobretot a l'Àfrica del Nord». Com és lògic, poc després, el Front d'Alliberament Nacional -FLN-, d'Algèria, el partit que va menar la guerra contra els francesos el 1956-1962 i que encara és hegemònic, respongué de forma contundent. Aquesta llei, glorifica el colonialisme, consagra una visió retrògrada de la història i intenta justificar la barbàrie colonial esborrant els episodis més sinistres.

Fins i tot a França, s'han aixecat nombroses veus contra una llei que vulnera la «neutralitat escolar». Els historiadors han fet notar que recrear una nova «història oficial» és inconciliable amb l'ètica dels historiadors. Francesc Durpaire, autor de Nos ancêstres ne sont pas les Gaulois, ha indicat que la nova llei és com si hom demanàs als matemàtics explicar que dos i dos fan cinc. És clar que Algèria també manipula el passat quan encara ara rebutja admetre que la guerra d'independència també fou una guerra civil entre algerians i que els harkis, auxiliars musulmans de l'Exèrcit Francès, foren massacrats sense vergonya com a traïdors l'endemà de la independència.

Pel que fa a l'Estat Espanyol, les evocacions idíliques de la colonització espanyola d'Amèrica, pròpies no tan sols del franquisme, sortosament ja han passat a la història. Així, per exemple, en un bon manual, Sepharad. Geografia i Història d'Espanya i dels països hispànics (novena edició, 1994), es dedica una certa atenció a l'explotació econòmica d'Amèrica i a l'«encomienda», la peculiar institució que permetia imposar un conjunt de tributs als indis. Tanmateix, encara es posava molt d'èmfasi en les lleis a favor dels indis, sovint no aplicades, i en la tasca desenvolupada per Bartolomé de Las Casas. En cap moment s'esmentava que milions de persones moriren a causa de la conquesta castellana i que tot un món fou destruït. Tard o d'hora, caldrà debatre si la paraula genocidi és o no adient a la tasca desenvolupada pels súbdits de la Corona de Castella en terres americanes.

Antoni Marimon Riutort, historiador