Assignatura pendent

L'accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions dels habitants de les Illes Balears. La dinàmica alcista de la darrera època ha tengut uns efectes devastadors, tant que, fins i tot, un sobtat abaratiment provocaria problemes, ja que seria impensable, per exemple, que es pagassin hipoteques per un valor superior al que tendria l'immoble en el mercat. A pesar que s'ompli la boca amb grans declaracions d'intencions, la classe política ha estat incapaç de donar resposta a la qüestió. El problema se centra en l'esforç econòmic que han de realitzar els joves per accedir a la propietat d'un pis. L'Administració ni ha implantat ajudes ni ha impulsat la creació de productes específics per a aquest segment de la població. El sector ha dedicat la seva atenció a cobrir la demanda de segones residències d'alt estànding, mentre que els joves reclamen pisos de dimensions més reduïdes i més assequibles per iniciar la seva vida independent. A tot això s'ha d'afegir l'existència de borses de pobresa per als integrants de les quals la propietat o el lloguer en solitari representa un somni de quasi impossible materialització. El dinamisme econòmic de l'Arxipèlag ha contingut l'esclat del descontent. Però unes institucions responsables no ho poden deixar tot a la sort. El Govern i els ajuntaments s'haurien de prendre d'una vegada per totes molt seriosament la tasca d'assegurar la realització d'un dret consagrat a la Constitució espanyola. L'habitatge no té encara la presència que mereixeria al discurs polític i al debat parlamentari. Tanmateix, els fets obligaran que, més prest o més tard, hi entri amb la força necessària.