Les promeses del G8

La setmana que ve comença a Escòcia una reunió dels vuit països més rics del món, el G8, que serà presidit per Tony Blair. Una de les causes que ha dit que remourà és la de la pobresa en el món. Fa més de quatre anys, no en les darreres eleccions sinó en les anteriors, Blair va dir que la pobresa africana era un repte que estaria al centre dels seus esforços... Va dir que era una llaga a la cara d'Occident o alguna frase semblant. Però no ha superat la prova i se suposa que aquesta reunió del G8 és un segon intent, i que l'escoltaran a bastament per voler fer alguna cosa al respecte. Però els pronòstics més objectius no són bons. Si la pobresa ha de rebre el mateix tractament que la sida totes les metes que es posin mai no seran ateses. El 2003 l'Organització Mundial de la Salut, amb el suport d'aquests G8, va dir que faria arribar medicament contra la sida a tres milions de persones en dos anys. Els dos anys hauran passat a finals d'enguany, i només un milió de persones han rebut alguna classe de tractament contra la seva malaltia, segons les darreres xifres de l'ONU. Resulta que hi ha molts motius perquè ha fracassat el programa per contenir la sida, tants que un es demana per què no es varen preveure fa dos anys en lloc de treure'ls a llum ara quan els responsables comencen a veure que els convendrà tenir algunes excuses preparades. O els països rics són capaços de resoldre aquests problemes com es proposen o no ho som, i cal prendre les mesures necessàries per complir amb els objectius que es fan públics. Per començar, quan un país promet doblers a un programa global com el de l'OMS, cal pagar. S'ha pogut cobrar molt poc dels 27 mil milions de dòlars promesos per a la lluita contra la sida pels tres anys fins al 2007. Menys de la meitat dels diners promesos per enguany han aparegut als comptes de l'OMS. Així és clar que no es poden aconseguir les fites tan dramàtiques que als polítics els agrada tant citar en els seus discursos. Està per veure si els discursos de la reunió dels G8 continuen en la mateixa línia, de pintar un programa d'activitats faraònics contra la misèria. O si algú s'atrevirà a parlar clar del fracàs d'Occident en la seva ajuda als països pobres.