Ja tenim «nou» parc de Llevant, però amb l'exclusió del sòl rústic comú, que va ser el cavall de batalla de la «revolta» que es produí a la zona contra el Pacte de Progrés quan, ara fa un lustre, intentà crear un parc molt més protegit. I les zones ara protegides ja estaven subjectes a anteriors normatives que feien impossible qualsevol tipus d'actuació. Tot i així, ja tenim figura nova, la qual cosa permetrà que en el futur es continuï avançant en una major protecció. És encertat el criteri del Govern del PP de fer les coses a partir del diàleg amb els propietaris, però també des de la voluntat d'aconseguir un parc modèlic, no de contentar tothom, extrem que quan es tracta de medi ambient i de protecció de territori és pràcticament impossible.
Però la sensació generalitzada és que l'actual Govern balear només mig protegeix i, a la pràctica, deixa portes obertes al ciment forrat de pedra i sovint amb ínfules de luxe, situació que ja ha passat a formar part del paisatge rústic mallorquí a moltes bandes.
Tot i la creació del parc, la lluita en defensa del medi ambient balear no pot davallar. S'ha de mantenir viva la flama de la protecció, fet que ha marcat la dinàmica política des de fa quasi trenta anys. Les Balears són molt petites i cobdiciades. La protecció és una qüestió de supervivència.
