algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
32°

Sempre hi som a temps

Fer allò prohibit sense el càstig promès és una de les fantasies més estimulants per a la majoria de mortals. De fet, rere una negació i prohibició sempre sol venir l'amenaça, a vegades de forma implícita revestida de recompensa però, al cap i a la fi, sempre guaita la negror del futur. Per això tant els codis civils com religiosos ens han dit que no es pot matar, robar, cometre abusos sexuals... perquè si ho feim anirem en aquesta vida a la presó i en l'eterna a l'infern. Només així, sota una amenaça d'aquestes característiques, ens hem acostumat a controlar els nostres desitjos més inconfessables.

És clar que tot això sols ens passa a noltros, els mortals i, a més a més, súbdits que vivim limitats per les normes perquè hi ha una sèrie de persones que es troben per damunt d'aquestes normes, són els que comunament coneixem pels privilegiats. Els privilegiats, com el seu nom indica, gaudeixen d'esferes de protecció insospitades gràcies a argúcies jurídiques, triples interpretacions i equacions impossibles... Prova d'això hem assistit aquests darrers anys a senyors criminalment culpables però amb el delicte caducat; a electors sud-americans votant sense saber-ho en la golosa circumscripció de Formentera; cintes enregistrades sobre compra de regidors a Calvià; correus electrònics redireccionats des d'un empresa pública a una adreça del gabinet del president de les Illes Balears... Fets provats que han estat objecte d'interpretacions judicials favorables per als acusats i que a la resta ens causen com a mínim estupor i una sensació de: i si canviàssim els noms i llinatges dels acusats, les sentències serien les mateixes? La resposta inequívoca a un Estat de Dret hauria de ser sí, però en aquest país una ja té seriosos dubtes. Vist tot això estic per colar-me en el Parlament i llegir la correspondència a qualque Honorable, això sí, per equivocació i sense mala fe. Posats a ser més pràctics, puc demanar-li al jardiner de la meva comunitat de veïns el tres per cent de comissió amb la seguretat que quan m'acusi qualque veïnat la cosa quedarà en res. Ben pensat, el que hauria de fer és canviar d'estratègia i en lloc d'indignar-me hauria de dedicar els meus esforços a convertir-me en un d'ells i elles -que també n'hi ha. Tota una privilegiada amb la carta de la immunitat a la mà, protegida pels companys de partit, o de Govern, o del sistema judicial... així deixaria aquesta existència anodina i avorrida de respecte a la legalitat vigent sobre conceptes tan eteris i banals com l'Estat Democràtic i de Dret.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.