És una llàstima que la pel·lícula francesa Président Mitterrand hagi passat sense ni pena ni glòria per l'única pantalla de Palma on s'ha projectat. Es tracta d'una interessant aproximació als darrers mesos de la vida de François Mitterrand, l'home que va habitar el palau de l'Elisi entre el 1981 i el 1995. Mentre la malaltia s'agreuja, un periodista intenta esbrinar tota la veritat de la seva trajectòria biogràfica. El director, Robert Guédiguian, ha explicat que si bé el film és una ficció, tot el que diu Mitterrand (en realitat, el veterà actor Michel Bouquet) és veritat i ha estat tret dels seus discursos, de les entrevistes que va concedir o dels seus escrits. La qüestió de la seva presumpta col·laboració amb el règim filofeixista de Vichy plana sobre tota la pel·lícula, però el president es limita a negar-ho tot. Més interessant m'ha semblat la seva interpretació que els odis profunds que aixecava procedien de la seva acomodada extracció social. François Mitterrand nasqué a Jarnac (Charente) al si d'una família de vinaters i son pare fou agent d'una companyia ferroviària i, posteriorment, encarregat d'una fàbrica.
En context molt diferent, a la Mallorca de la Guerra Civil, fou aquest odi als que consideraven traïdors a la seva classe social, el que costà la vida a dirigents moderats d'esquerres com Emili Darder, Antoni Ques, Llorenç Roses i Bernat Marquès.
D'altra banda, si hagués viscut, segurament hauria patit una sort semblant Antoni Vilallonga Pérez, cas sorprenent de noble latifundista lliurat en cos i ànima a la causa del republicanisme federal. Antoni Vilallonga fou un dels dirigents del Partit Democràtic i el 1869 va esser un dels principals impulsors del Partit Republicà Demòcrata Federal de les Balears. Així, durant el Sexenni Democràtic, va esser batle de Palma (1872) i diputat a Corts (1872 i 1873). Per cert, que com a diputat el vot fou clau per decidir l'abolició de l'esclavatge a Puerto Rico. Detingut el 1875, fou empresonat a la torre dels Serrans de València i posteriorment deportat a Albacete. President honorari dels republicans mallorquins, va morir el maig del 1910 a Palma. El seu enterrament va esser civil i hi assistí la plana major del republicanisme mallorquí. El setmanari federal madrileny El Nuevo Régimen li dedicà un ampli article necrològic on destacava la seva fidelitat a les idees de Francesc Pi i Margall, el seu suport a la solidaritat catalana i el seu prestigi, no sols a Mallorca sinó també a Catalunya. Aquells mateixos dies, Baltasar Champsaur destacà a La Ultima Hora el seu gran amor pels llibres, que el va dur a reunir una gran biblioteca, amb obres de ciència, història, literatura i tota mena de creacions sorgides de l'enginy humà.
Antoni Marimon Riutort, historiador
