Un jove enginyer en una Universitat del Regne Unit ha fet el que ell espera que sigui l'invent de la seva vida: un sistema pensat per incentivar els joves a fer més exercici. És un invent que lliga les hores de televisió que un jove pot veure amb les hores d'exercici que fa cada dia. La idea que ha tengut encaixa a la perfecció en la preocupació que ha crescut davant les xifres d'obesitat entre els joves del nord d'Europa. Molts pares, a més de dedicar poc temps als seus fills, no saben quan els tenen davant com ho han de fer per convèncer-los de dur una vida més sana i menys sedentària. Un detector petit s'instal·la a la sola de les sabates del nin o la nina en qüestió i hi queda gravada cada passa que fa. Aquesta informació sobre la seva mobilitat es transmet directament a un aparetet que va endollat al televisor. Es tracta de deixar als joves veure tanta televisió com mereixi la suma de les seves passes cada dia. L'objectiu és ajudar a parar l'avanç del sobrepès entre aquest col·lectiu: fa deu anys, un de cada deu joves era classificat com a obès. Enguany, són un i mig de cada deu que tenen problemes seriosos de pes. Si fan allò que es considera òptim, devers deu mil passes en un dia, es guanyaran menys de dues hores de televisió a canvi. Si les nines fan dotze mil passes diàries i els nins en fan quinze mil, podran veure les dues hores justes. Més enllà d'això, el mitjà televisiu en si ja es considera perjudicial. Quan s'han acabat al televisor els punts que els joves han acumulat, l'aparell simplement s'apaga. Un s'imagina que n'hi hauria més de dos que intentarien mantenir el seu programa preferit a la pantalla corrent sobre el mateix punt davant el televisor. En tot cas, el sistema, anomenat «ulls quadrats», s'exposa a Londres entre altres projectes d'enginyeria a la Universitat Brunel, una de les poques que s'han dissenyat per limitar els efectes en la nostra vida de les sobredosis d'informació i d'entreteniment.