algo de nubes
  • Màx: 17.67°
  • Mín: 8.69°
13°

Els perdedors volen una reforma

La reforma de l'ONU, inspirada sobretot pels problemes de credibilitat que tengué l'organització arran de la invasió d'Iraq, és una mica més a prop que fa una setmana. S'ha presentat una resolució per reformar el Consell de Seguretat, per engrandir-la amb la inclusió d'uns deu membres nous permanents o semipermanents. Amb deu més serien vint-i-cinc membres, que encara que sigui un quòrum global molt reduït, és molt millor del que hi ha ara. Els quatre països que han presentat la moció són Alemanya, Índia, Japó i Brasil. Són el club dels quatre que troben que ja és hora de passar pàgina i donar confiança a uns quants més dels països més poblats del món. L'ONU, en la seva configuració actual, és la mateixa que es creà fa gairebé seixanta anys. No representa els interessos ni el poder, almenys en població, dels membres actuals. Els cinc països que tenen el poder del veto són els que guanyaren la Segona Guerra Mundial, cinc països que a més s'asseguraren de tenir armes nuclears: Rússia, Estats Units, França, el Regne Unit i Xina. Entre els que volen canvis hi ha Alemanya i el Japó, perdedors a la guerra. Per ells ja passa d'hora per girar la pàgina. La proposta de reforma anirà endavant si els seus promotors són capaços de reunir el vot a dues terceres parts dels membres de l'ONU, uns 128 països a favor. Els quatre diuen que ja tenen la paraula de devers 120 i el seu pla és aprovar la moció després de l'estiu, quan cau el 60è aniversari de l'organització. Hi ha distints corrents dins el grup dels reformadors: n'hi ha que volen deu països més al Consell de Seguretat, i que ho siguin per fins a vuit anys. Altres volen que siguin al Consell per a dos anys i que els nous membres siguin elegits. Però això són problemes molt petits comparats amb el major que espera els que volen obrir l'ONU a més influències. Han de convèncer els cinc que tenen veto de no bloquejar un projecte que podria erosionar el seu poder. Qualsevol dels cinc pot negar-se per sempre a tocar la carta del 1945, i ben segur que ho faran mentre no hi vegin molt clar que surtin beneficiats per un canvi.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.