La decisió de part de les cadenes hoteleres mallorquines de desprendre's dels seus immobles a l'Illa i de cercar mercats més avantatjosos és un dels fets econòmics més greus de la història del turisme a Balears. Si els grans empresaris perden la fe en la terra que els va veure néixer i permetre créixer empresarialment, vol dir que tard o d'hora l'Arxipèlag està condemnat a patir una profunda crisi estructural. Ja fa temps que des de diferents sectors s'avisa el Govern balear que o bé canviava de política territorial i de comunicacions o el desastre seria una realitat. Mallorca ha perdut bona part de l'encís mediterrani que abans la féu famosa a tot el món. Però lluny d'entendre aquest fet, l'Executiu Matas s'ha dedicat a construir autopistes a balquena confonent una terra que viu del turisme amb un territori que viu de la indústria clàssica. A més, comença les obres per la teulada, amb la qual cosa més mal farà al turisme i condemna els establiments a malviure del «tot inclòs» barater. Com és possible aixecar Mallorca i construir un caramull d'autopistes al mateix temps, quan les zones turístiques no estan preparades per rebre l'allau de vehicles que duran les noves infraestructures? Com és possible que abans no s'hagin executat plans per potenciar cada una de les zones i donar-los més personalitat i serveis públics? Les grans cadenes ja no creuen en el model turístic del Govern balear. Qui ven ca seva i parteix és que ha perdut la confiança.