La ruixada de despropòsits amb motiu de la proposta de finançament de la Generalitat de Catalunya tot just ha començat. I promet una desmesura fora de mida. I permet una constatació: Espanya pateix un greu desequilibri mental. S'obvia recordar les declaracions de Rodríguez Ibarra, Chaves, Esperanza Aguirre... El cert és que Zapatero té un problema i els socialistes catalans, durant tants anys venedors de modernitat, disseny i màrqueting a senalles com alternativa a la política del lament nacionalista, ara han de subministrar aquesta vacuna als propis companys espanyols, que es presenten ja fa temps com a federalistes i que a l'hora de la veritat es mostren totalment al·lèrgics a aquests postulats que se suposaven la medecina per combatre la malaltia nacionalista. Però la paradoxa és que la primera vegada que s'han posat davant del mirall federal, per una proposta de finançament presentada per un govern de coalició presidit per un dels seus, han millorat i de llarg els guionistes dels guinyols de Canal+. Ens hem de preguntar: la suposada modernitat socialista catalana no serveix per modernitzar l'Espanya socialista del «talante» de ZP? I amb els intel·lectuals orgànics del PSC ferits d'un desconcert sense precedents des de la fi del pujolisme, un es demana també qui ajudarà Maragall i Castells a reformar una Espanya que no dóna ni un símptoma de comprensió. Si la resposta continua pel camí de la bel·ligerància anticatalana i amb dosis de demagògia que s'acosten a la sobredosi -i res no indica que no hagi de ser així, de moment- les tertúlies i espais d'opinió dels mitjans de comunicació haurien de pensar seriosament a incorporar ben aviat terapeutes entre els seus analistes polítics perquè Espanya està de psiquiatre.
joanmariUhotmail.com
