algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

Per si un cas

Admetre l'existència de la monarquia i escandalitzar-se per la inútil despesa que un viatge oficial genera, seria una contradicció en els termes: no hi ha cap activitat de la monarquia que no generi una despesa tan gran com inútil. No m'agradaria caure en la reiteració d'enumerar els greuges que una institució com aquesta provoca en una societat democràtica amb igualtat dels seus membres davant de la llei. No són ni iguals ni atenen a més llei que les fetes a la seva mida i pedigrí. El problema és que se'ns convoca a les urnes per decidir sobre una suposada Constitució Europea, una entitat difusa, malgarbada i plena d'encletxes legals, i encara ningú no ens ha demanat si volem excloure de la normalitat un jugador d'handbol, una periodista ambiciosa i tota una família sorgida de l'excepcionalitat legal. És curiós aquest escandall democràtic i té unes lleis ben estranyes que fan possible l'opinió sobre allò que majoritàriament desconeixem mentre ningú no ens demana del que tothom diu tenir-ne una opinió formada. No pretenia aportar idees pel debat sobre l'existència d'aquesta rèmora del passat i, sobretot, mai em creuria que fossin aportacions noves ni especialment ocurrents. Jo, la veritat, només volia tancar qualsevol porta a la remota i mínima possibilitat de ser convidat a participar d'aquest inútil dispendi. D'entrada, cal reconèixer la vivor dels que han fet els llistats per a les diverses fogueres de les vanitats que hi ha convocades la setmana vinent. Si faltava prova d'aquesta lucidesa: jo no he estat convocat; que no és prova concloent ni definitiva, però ajuda a fer-se la idea de la professionalitat dels organitzadors. Són hereus de savieses centenàries on s'acumulen tots els aprenentatges de com entretenir ociosos personatges: organitzen a la perfecció viatges, caceres, joglars, bufons...

I ara faré un «servei de banda» per a canviar el joc i anar-me'n per les bardisses. Una vegada m'he garantit una exclusió que ja tenia assegurada (té poc mèrit el meu esforç) no voldria ser «menys» que la senyora Cifuentes. Cinc cèntims de memòria: Carme Cifuentes és la professional que se n'ha anat dels serveis lingüístics de PP3, farta del llistat de paraules inconvenients. Qui l'ha elaborat? el mateix marit de la senyora Cabrer que en unes oposicions lliures no va treure plaça ni d'assessor lingüístic ni d'auxiliar administratiu. El senyor Vera, al que uns quants jutges han deixat en calçons blancs pel mal ús de la justícia que l'espòs de la jurista pretenia fer per atacar la transparència contractadora dePacte. La professional ha dit «prou» i ha deixat el lloc de feina. Com a les fogueres de les vanitats principesques, les meves possibilitats d'aparèixer per PP3 són exactament les mateixes. Però, mai se sap. Les televisions les carrega el dimoni i ves a saber si podria arribar a ser la torna d'un neocon sense manies. Per si un cas, promet que les meva primera frase davant de Telematas inclourà prou, menys i servei de banda perquè sí, perquè són al diccionari de la meva llengua, i cony, també.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.