50 anys desprès de la mort de James Dean

El 30 de setembre de 1955, l'actor James Dean, de 24 anys, fou multat per excés de velocitat quan transitava per una carretera de Califòrnia. Conduïa un Porsche 550 Spyder, i l'agent que el sancionà, potser s'estranyàs de trobar-se al davant la cara d'un anunci de conscienciació social, publicitat dues setmanes abans, en el qual deia: «Condueix amb calma. La vida que salvis pot esser la meva». A la mateixa carretera, poc després, James Dean finalitzava el pas fulgurant per la vida i per la fama quan se la fotia, en una col·lisió frontal. Fet i fet, portava setze mesos en el cim de la piràmide. El seu nom real era James Byron Dean i havia nascut el 1931 a Marion (Indiana). Humphrey Bogart sentenciava poc després: «Si hagués viscut més anys, mai no hauria pogut sobreviure la pròpia llegenda». Només havia estrenat dues pel·lícules, aleshores: A l'est de l'Edèn (1954), d'Elia Kazan, i Rebel sense causa (1955), de Nicholas Ray. Gegant (1956), de George Stevens, la tercera, encara es filmava. El virolament selecte d'aquella mítica aurèola continuà brillant molt temps. Així, els de la meva generació, deu o quinze anys més joves, encara vàrem poder viure com a cosa pròpia el gest de petit lleó acorralat que recula davant un perill fins a protegir-se amb el mur l'esquena. Procedent de l'acadèmia Actor's Studio, passà breument pel teatre i per curts papers secundaris a un film de Sam Fuller i actuant amb Jerry Lewis, abans d'aconseguir un èxit total interpretant el conflictiu personatge, eix central de la novel·la de John Steinbeck a les ordres del controvertit Kazan, un gran cineasta que actuà com a delator durant el maccarthysme. Aquella imatge de jove inadaptat donant resposta al món dels majors, envilits i derrotats per la vida, s'afermà a Rebel sense causa, que hauria estat més escaient titular Rebel amb totes les causes. I ja per sempre ha gravat en els ulls dels espectadors d'èpoques distintes un estil de mirar o de desviar la mirada, de protestar o de plorar, de queixar-se carregat de raó davant el buit. El Xoco endevina una definició concisa: