Normes acomodatícies

TW
0

M'havia proposat públicament no entrar al pedaç dels crispadors homofòbics, però som dèbil, ja ho sabeu. I per altra banda, la senyora Cirer intenta basar-se en motius religiosos, d'obediència a un dogma privat i procura ferir les mínimes sensibilitats quan diu que fer «unions» sí però matrimonis el seu déu no li deixa. És una llàstima que aquest guia superior no tengui un manual més ampli que abasti tota la vida municipal. Ho dic francament. Així com la interpretació, feta pels que els convé, diu que el matrimoni només pot ser entre home i dona, sé del cert que qualque cosa més diu respecte de no tudar el patrimoni de tots, com es fa aparc de les Estacions; respecte de la mentida o amagar la veritat, com s'intenta en el departament d'Urbanisme amb l'ocultisme com a norma; respecte de les coaccions i abús de poder, i qui fou condemnat per això ara seu «a la dreta de la mare» en el regne del PP de Palma; respecte de l'enriquiment il·lícit, i pos Son Espases per testimoni; respecte de l'estimació i respecte als avantpassats, i mirau com barrinen qualsevol patrimoni arqueològic que troben... si no record malament el que dirigeix les actuacions de la batlessa -això diu ella- va treure a garrotades els mercaders del temple. És una llàstima que només el segueixin en el tema de la celebració de noces homosexuals. Si aparegués devers Cort, seria el «fuetejador» major.

l l l
Jorge Drexler és un cantant que, dimarts passat a l'Auditòrium, quasi omplí la platea. No el coneixia gaire, però la curiositat i la invitació d'uns amics m'empenyeren entre un públic dispar, de totes les edats i procedències, especialment uruguaians. Gairebé tothom sabia lletres i músiques i la catarsi era molt fàcil. Sorprèn el tractament de l'harmonia i el contingut del que diu, malgrat no necessàriament t'hi identifiquis. En general m'agradà, però en particular m'encantà la seva correctíssima dicció. I és que en el món actual, en castellà o en català, la dicció és acomodatícia, manejable i negociable. En poc menys d'una generació, a Mallorca hem perdut la diferenciació entre la «ve baixa» i la «be alta», entre la «doble ela» i no sé que punyetes és una «i greca»... i podria seguir, perquè fa feredat escoltar segons quina conversa, segons quina locució radiofònica o de les televisions nostrades, per no parlar d'actuacions en la tribuna deParlament, capaços de posar en contradiccions a qui en faci el llibre d'actes. Cert que m'agradava més quan, des de l'escenari, es declarava internacionalista que quan, ajudat per la platea, omplia la sala de colors patris. Però almanco eren els color d'una pàtria respectada, començant per la llengua. Ara no sé per què m'empreny per les formes. Com parlava en l'hemicicle la senyora Estaràs sobre PP3 no hagués aconseguit cridar l'atenció al mateix Mol, capficat com estaria en el contingut tan descarat. Imaginau que arribà a dir que aquell era el «seu mode» i que si s'externalitzava era per permetre fer el «dels altres», si guanyaven.