Ferran Aguiló

Marca de la casa

Ferran Aguiló09/02/05 0:00

En el nostre petit país, que abans es definia per tenir quatre illes i cap frontera, no hi ha lloc per l'eterna discussió de què és primer l'ou o la gallina. Aquí sempre hi ha l'especulació com a causa primigènia de qualsevol acció. El darrer exemple, l'intent de xapar can Tàpera per un vial i fer-hi altres desastres, però ni els desastres ni, molt manco, el vial transversal que es pretén obrir sense justificar tècnicament la saturació dels perifèrics són res més que les conseqüències de que qualcú té uns terrenys rústics allà a la vora i els pretén revaloritzar. Com el traçat deSegon Cinturó, que l'han dissenyat talment el joc infantil de seguir amb el llapis els punts, en aquest cas d'interessos creats. O la reconversió de s'Arena, que parteix de la premissa que sense una acció radical seria injustificable la sucosa requalificació dels terrenys de per devers Cala Blava. Cherchez la femme, diuen fora d'aquí, si voleu esbrinar els motius del difícilment explicable. Sense menystenir la femme Munar, que serviria per explicar algunes coses, és l'especulació la causa de tots els moviments, complicitats, lleis i reglaments que succeeixen en aquesta terra. Però, i en el mar? Si gratam ens duríem més d'una sorpresa. Potser l'escandalosa actuació del govern Matas en el tema de la concessió de l'explotació esportiva dePort d'Andratx no respon a requalificacions de terrenys, però seria l'excepció i no per això menys vergonyosa i sagnant.

l l l
Quan es fa una llei se li suposa vocació de posar normes en un àmbit, una activitat o un col·lectiu. Quan en el mateix enunciat ja mostra excepcions, la norma esdevé feta a mida, injusta per definició. Això és el que passa amb la Llei de ports, que atorga la condició de necessari i condicionant el vistiplau dels consells insulars per a les actuacions en els seus àmbits, però no se n'amaga d'excloure el port de cala en Busquets, a Ciutadella, d'aquesta norma. Per què -demanareu amb innocència-. Perquè eConsell de Menorca ja s'ha mostrat en contra i no es poden frustrar les expectatives d'especulació que aquesta macro obra representa. L'esperit de la llei és lligar tots els àmbits del creixement i l'urbanístic correspon als consells. Idò, un port que suposarà una superfície semblant al nucli vell de Ciutadella, a més d'afectar les escorrenties marines i canviar tota la fesomia de l'històric port natural, no pot ser avaluat pel Consell. Inútil demanar el per què i esperar una resposta coherent; almanco legal i legítima. Haurien de dir qui hi pensa guanyar amb l'obra pública, qui amb l'explotació d'uns amarres de luxe que no cobreixen la demanda de la gent normal, i qui amb la posterior requalificació dels terrenys del costat, que com a fruita madura tancarà el cicle que, amb tota seguretat, ha iniciat. Ens queda certa esperança en els tribunals: si veuen estranyeses en les excepcions d'una norma legal perquè, a la norma d'actuació marca de la casa, no n'hi ha.