Tenc present dels records d'infantesa, que les conilles quan els queda poc per parir, tot el sant dia entren i surten del caixó on han de fer feina tan principal, arrepleguen busques de palla, adesen, fan dissabte, fins i tot s'arrabassen pèls del ventre per millor conformar el jaç, no tenen aturall. No sé de quina ventrada dec estar prenys, jo, que també fa una temporada que m'ha posseït un íntim neguit i a tothora rebostejar amunt i avall, posar en ordre, alfabètic o qualsevol altre que després de quinze dies he oblidat en absolut, i trobar relíquies de l'antigor que ja creia definitivament perdudes, extraviades, irrecuperables. Un d'aquests vestigis de l'antigor personal, ha estat una cinta magnetofònica que posada al reproductor, n'he tret la següent transcripció:
- «En estos momentos..., en estos momentos se ha oido un golpe muy fuerte en la Cámara. No sabemos lo que és porque..., -forts crits inintel·ligibles- vamos a ver..., -més crits-, la policía, la guardia civil entra en estos momentos en el Congreso de los Diputados... Hay un teniente coronel que con una pistola sube hacia la tribuna; en estos momentos apunta..., -'Al suelo todo el mundo!-, es un guardia civil, está apuntando con la pistola... Entran més policías... Entran más policías... Está apuntando con la pistola al Presidente del Congreso de los Diputados y vemos como, como... -'Silencio! 'Al suelo todo el mundo... Al suelo... Al suelo todo el mundo... Al suelooo!- No podemos emitir más porque nos está apuntando la policía... -'Al suelo! 'Al suelo! 'Al suelo!- Dios me libre... -(Ràfegues de metralleta que duren un, dos, tres, fins a nou llarguíssims segons, després més crits i amenaces molt greus, esfereïdores): 'Para! 'ParaaAA! 'Cuidado, eh! 'Eh! 'Eh! 'No intentes tocar la cámara que te mato, eh! 'Desenchufa eso! 'Desenchúfalo! 'Desenchufa eso!- (Més crits crispats. Se sent clarament el renou d'un pany de metralleta quan es carrega, i): -'Desenchúfalo! Vale, vale, vale...- Eran las seis y veinte de la tarde. La Cadena SER estaba transmitiendo en directo. Aquí están los protagonistas. Han pasado seis horas y veinte minutos desde que ocurriera. Todavía las fuerzas de la guardia civil al mando del teniente coronel Tejero se encuentran en el interior del Congreso de los Diputados. En el banco azul sigue el gobierno. Todo sigue igual hasta el momento y la espectación continúa. Nosotros continuaremos con la información después de una pequeña pausa».
D'aquella salvatjada històrica, el cop d'estat d'en Tejero Molina i els seus algutzirs apuntant 'valentament' les seves armes a gent pacífica i desarmada, ara, d'aquí a sols uns quants dies, se'n compliran vint-i-quatre anys. He escoltat la cinta en solitari i devers mitjanit, que era, poc més poc manco, la mateixa hora que el 23 de febrer 1981 la vaig gravar aclaparat per la ràbia, la indefensió, la impotència. Els mateixos sentiments m'han revengut al cor després de tants anys. Recordar la volta per la Feixina amb l'amic taxista i veure els camises blaves cantant himnes de guerra mà en l'aire, just baix del monument feixista als caiguts al «Crucero Baleares». Membrar aquella arma que m'oferí n'X, d'un dipòsit que en tenia, i que no vaig voler acceptar. Fer memòria dels camions que va emparaular dies abans aquell vell militar de Son Sarigot, i ningú s'explicava per què... Eren massa per traginar-hi velles travesses de tren, com ell havia manifestat. Tants records! Per arribar al convenciment que el cop d'estat triomfà aquell dia. La imposició de la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA) sense que ningú digués ni pruna, el silenci sepulcral, l'acolloniment total i general, n'és per a mi l'exemple més clar. Acabar pensant altre pic en legalitats que fan oi, constitucions nascudes del xantatge i nodrides en la por dels sabres i els inferns, vigents intactes encara avui, majories que fan lleis contra minories, solidaritats imposades... A l'albir dels més forts tornen a anomenar-lo justícia. Ho consider altament perillós. Pot prendre mal. Una vegada més m'agradaria equivocar-me.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.