No pot ser per casualitat que prest o tard s'estronqui la carrera a Mallorca de les persones que hi fan una bona feina. Sense entrar a esbrinar fins al darrer detall la situació que ha afavorit la partida d'Abili Fort, no es pot obviar que se'n va un professional que ha fet una feina importantíssima des de la gerència de l'Orquestra Simfònica. La seva gestió s'ha traduït en uns resultats dels quals tots ens hauríem de sentir orgullosos. L'orquestra fa més música, i això és essencial. Des del punt de vista de l'economia, les coses han millorat radicalment. Érem en camí de pensar en una orquestra amb futur. No vol dir això que la partida d'Abili Fort impliqui cap automatisme negatiu, però per alguna raó hi ha persones amb les quals les coses milloren sistemàticament; i d'altres persones que no en saben tant o no tenen tanta de sort. Sembla que el país no pot suportar que les coses funcionin. Almenys es pot dir que el país no està preparat per assumir aquesta expressió del progrés i de la civilitat. El país tendeix a capolar allò que més o menys funciona, i si hi ha una cosa que va bé, quan se'n té consciència es procura donar-li mal viatge. Això sol passar, en general. Servidor no estic en condicions d'assegurar que ara sigui el cas, però convendrà fer un seguiment molt estricte de la marxa de l'orquestra -en tots els seus vessants- per saber si hauria estat oportú fer alguna cosa per evitar la partida de qui ha estat un bon gerent. Si la situació empitjora o no continua al mateix ritme la bona marxa, haurem de concloure una vegada més que aquesta societat nostra no sap aprofitar les bones oportunitats. En tot cas, novament ens trobam davant un fet definitori de la nostra realitat: no sabem per què passen les coses. No se'ns expliquen les raons dels canvis, dels trencaments. Per començar, poquíssima gent es mostra interessada a conèixer aquestes raons. Abili Fort és un home extraordinàriament treballador, tenaç, amb bons coneixements del món musical i de la gerència. La seva partida és un fet suficientment significatiu com perquè en coneguem les causes -les reals-, encara que només sigui perquè els ingressos de l'Orquestra i/o de la fundació provenen bàsicament dels nostres imposts. En fi, l'episodi ajuda a la descripció d'un panorama general caracteritzat per una vocació obstinada de mediocritat, i en el qual desentona la feina ben feta. Estam deixant un país erm, cada dia més mal d'aixecar. Tal vegada interessa que ningú no tengui ganes d'afegir el seu esforç a aixecar-lo. En fi, esperem que tot plegat siguin efluvis injustificadament pessimistes.