El drama de la Conselleria d'Obres Públiques és que maneja molts doblerets i aporta realitzacions que solen aportar vots al partit que governa. I com que les Balears van sempre amb el peu girat, i quan aquí mana la dreta al Manzanares manejen la borsa els socialistes (o viceversa), al final la Conselleria no pot rapinyar ni un cèntim. En l'anterior legislatura l'aleshores president Antich s'escanyava pegant repassades de ca extern al seu conseller d'Obres Públiques, el menorquí Josep Antoni Ferrer, perquè se'n anava a Madrid a negociar desdoblaments amb edobberman Cascos. Sempre tornava amb una ma davant i l'altra darrera. L'únic que li deixaven desdoblar al pobre Ferrer era el paper que duia a les mans per veure si el Manzanares li pagava poder anar amb cotxe de Palma a Manacor sense l'ai al cor. En quatre anys, el Pacte de Progrés només va poder desdoblar uns pocs centenars de metres de la carretera de Valldemossa. I a sobre, Cascos avortà l'intent d'Antich de cobrar l'ecotaxa a l'aeroport, amb la qual cosa s'hauria evitat bona part de l'enrabiada hotelera que, al capdavall, li costà les eleccions i el càrrec.
Ara el patiment és per a Cabrer. Va a Madrid a que li paguin l'increment dels descomptes aèris compromés per Matas i aviat se'n dona compte que és com si estàs parlant amb les lleones del Born. La proxima vegada que decideixi anar aMinisterio val més que s'estalviï el viatge i enviï un lloro ensinistrat que repeteixi les seves paraules. Li faran el mateix cas que a ella o, per ventura, encara aconseguirà més que la consellera perquè, si estan de bon humor, li regalaran al lloro una bossa de pipes.
Les demandes autonòmiques s'han de resoldre a un Senat reformat on l'exigència de cada autogovern tengui un pes inqüestionable. Perquè el que ha passat fins ara és de pel·lícula de Charlot.
