No és una notícia sorprenent. Qualsevol que no hagi posat l'enteniment a la venda ho sabia: en l'expositor de les Illes Balears a la World Travel Market de Londres no hi ha ni una fotografia, ni un rètol, ni un plànol de les «modernes» carreteres que tant progrés ens duran i tants de doblers s'enduen. Deu ser que no són un reclam d'aquesta «sostenibilitat» que tant diuen perseguir i que amb la seva targeta, talment ecaspofranquista «timo de la estampita», volen vendre. Potser el nostre client majoritari no recerca grans esdeveniments operístics ni exposicions amb instal·lacions de la transvarguardia, suposant que el client i jo sabéssim què és, però no és colló. Tampoc hem de creure que no agrairà fer més via en els seus desplaçaments, perquè el més ràpid, més barat, més gran, més més... és un símbol del nostre temps i només els que pensam en el temps de demà criticam algunes, que no totes, de les obres projectades. Però que faci més via i gaudeixi d'unes autovies semblants a les que transita pel seu país continental no vol dir que trobi en aquestes illes l'argument per a tornar-hi. Potser tenen raó els desenvolupistes i que les illes apareguin xapades per l'asfalt no és un motiu per a no passar les vacances aquí.

l l l
Però res, i les grans carreteres, menys, és innocu. Caldria saber quins efectes produiran sobre els que, almanco fins ara, han estat els «arguments» per a ser un destí preferit dels nord-europeus. Aquest govern matista (dir que és dePP seria tant com creure que al senyor Matas l'importa qualque cosa que no sigui ell) no ha pres, ni pensa prendre, cap mesura de contenció ni de la població ni de visitants. Les carreteres, de fet i sense embuts, es declaren pensades per a cobrir majors demandes de les actuals. Llevonces és fàcil deduir que caminam cap a una «altra densitat». No vull parlar de saturació, perquè és un terme subjectiu i relatiu: depèn de les capacitats que, amb una determinada xifra d'ocupants, estiguin saturades o no. Ara per ara, a les nostres platges, comparades amb les japoneses o les de Benidorm, encara s'hi pot posar la tovallola sense trepitjar el veí. Quina densitat de paisatge humà volem vendre? Fins ara, així ho diuen tots els estudis i enquestes que s'han fet, el turista que ens visita valora més la densitat que teníem fa uns anys, fins i tot n'hi ha que l'enyoren. I mirau que no parl del dret que tenim, almanco els 50.000 que sortírem al carrer a dir-ho fort i clar, de tenir unes densitats més amables. Ara som de fira i toca parlar de fer barrina. Negoci i només negoci s'amaga al darrere de l'aquí exposat. Què venem i què volem vendre no semblen preguntes d'aquelles per contestar «ara no toca» perquè a Londres, ara mateix, toca vendre. I, pel que veim, el govern ven unes coses a l'electorat i unes altres al turista. Quant temps podrem mantenir la doble mentida?