Una altra densitat

l l l
Però res, i les grans carreteres, menys, és innocu. Caldria saber quins efectes produiran sobre els que, almanco fins ara, han estat els «arguments» per a ser un destí preferit dels nord-europeus. Aquest govern matista (dir que és dePP seria tant com creure que al senyor Matas l'importa qualque cosa que no sigui ell) no ha pres, ni pensa prendre, cap mesura de contenció ni de la població ni de visitants. Les carreteres, de fet i sense embuts, es declaren pensades per a cobrir majors demandes de les actuals. Llevonces és fàcil deduir que caminam cap a una «altra densitat». No vull parlar de saturació, perquè és un terme subjectiu i relatiu: depèn de les capacitats que, amb una determinada xifra d'ocupants, estiguin saturades o no. Ara per ara, a les nostres platges, comparades amb les japoneses o les de Benidorm, encara s'hi pot posar la tovallola sense trepitjar el veí. Quina densitat de paisatge humà volem vendre? Fins ara, així ho diuen tots els estudis i enquestes que s'han fet, el turista que ens visita valora més la densitat que teníem fa uns anys, fins i tot n'hi ha que l'enyoren. I mirau que no parl del dret que tenim, almanco els 50.000 que sortírem al carrer a dir-ho fort i clar, de tenir unes densitats més amables. Ara som de fira i toca parlar de fer barrina. Negoci i només negoci s'amaga al darrere de l'aquí exposat. Què venem i què volem vendre no semblen preguntes d'aquelles per contestar «ara no toca» perquè a Londres, ara mateix, toca vendre. I, pel que veim, el govern ven unes coses a l'electorat i unes altres al turista. Quant temps podrem mantenir la doble mentida?