Musulmans amb dues opcions

El primer ministre d'Holanda, Jan Peter Balkenende, com molts, ha demanat calma i cooperació. Ens hem de menester tots els uns als altres, va dir en una entrevista de televisió. En aquests moments, va dir als seus conciutadans, ens estam comportant d'una manera molt poc holandesa. Bé, nomes ell sap quines idees pot tenir sobre les pautes que caracteritzen la gent que l'ha votat, però sembla decidit a aclarir que la violència no és la menera dels holandesos. En els darrers deu dies, dues mesquites han estat atacades i danyades i hi ha hagut atacs incendiaris contra dues escoles islàmiques. Dimarts es va calar foc a l'escola primària musulmana d'Uden, al sud d'Holanda. És un país d'uns setze milions d'habitants, petit dins l'escala de la Unió Europea, però té gairebé un milió de musulmans. Aquest grup religiós és una minoria molt considerable. Més de cinc de cada cent habitants d'Holanda són musulmans. Una confrontació social sobre les divisions religioses podria ser desastrosa.

Gran part del problema ha estat la suposició de la majoria de la població que la integració dels immigrants musulmans és efectiva. Només ara ens començam a adonar que els musulmans estan obligats en la nostra societat a triar entre dos extrems: abandonar la seva religió i intentar semblar-se al màxim als europeus en tot, o enterrar-se en la seva religió i rebutjar totes les influències nostres. El camí intermedi, el del respecte mutu, per molt que ens ho haguem volgut creure, ha estat poc més que un mite més sobre els nostres poders d'adaptació i la nostra voluntat de rebre tothom amb els braços oberts. El cas d'Holanda no serà únic.