Es més segur aquell món xapat en dos que l'actual? Avui que es compleixen quinze anys de la caiguda del Mur de Berlín tal volta sigui el moment per pensar-ho. Aleshores, i des de finals dels anys 40, els Estats Units i la URSS estaven armats fins a les dents de bombes atòmiques. Formalment, el món corria el risc de l'autodestrucció. Però, a l'ensems, funcionava etelèfon roig, que comunicava la Casa Blanca amb el Kremlin, la qual cosa, a la pràctica, feia impossible la conflagració. Aquell 1989 en què caigué el Mur la immensa majoria de l'esquerra occidental rebutjava frontalment el règim soviètic. Esocialisme rea estava llest per ser enterrat. I Bush pare, que ja ho havia pactat amb Gorbatxov, exercí la feina de fosser amb molt de gust. Primer s'enfonsà el règim d'Alemanya Oriental i dos anys després la bandera roja va ser arriada del Kremlim. Naixia així un nou procés històric. Tot d'una sonaren tambors de guerra. I Saddam atacà Kuwait per cobrar-se el favor que havia fet als ianquis uns anys abans, quan intentà destruir el règim iranià de Komeini. També un tal Osama Bin Laden reclamava recompensa per haver combatut els soviètics a l'Afganistan. Aquests lacais mal pagats es convertiren en feres contra els seus antics amos.
Mentre, el Mur queda com un record patètic d'una Europa dividida que ara avança cap a la unió mentre els americans posen mala cara. De fet, aquell mur era una paradoxa. L'aixecaren els antifeixistes de la XI Brigada Internacional a la guerra d'Espanya. Els Ulrich, Szira, Saisser, Mielke, Sthalman o Dahlem, que construïren Alemanya Oriental, foren els primers que derrotaren els tancs de Hitler, el 1936, a la Ciudad Universitaria de Madrid. Durant la Guerra Freda, quan arribaren al poder a part de la seva pàtria, els tutelava el mariscal soviètic Basili Chuikov, el vencedor d'Stalingrad. De cop, els llibertadors es convertiren en carcellers. Aquells comunistes de l'Est havien estat la carn de canó que derrotà el nazisme (només l'URSS tingué 23 milions de morts)... i propiciaren l'arribada dels americans. Després, els Estats Units els tractaren com apestats, els bloquejaren políticament i els ofegaren econòmicament, forçant-los a construir eMur de la Vergonya, fins que el seu món s'esbucà. Mentre, els EUA es feren cada cop més forts arreu del planeta. Ara, la creuada contra el terrorisme els permet el control real dels dos hemisferis. Europa en el seu conjunt té por. Igual com la tenien aquells rojos de l'Est quan es fortificaren. Cada passa que fan els presidents nord-americans enforteix el seu poder. És més segur el món actual? No ho sabem. Però sí que és més ianqui que mai.
