El demà que ens prometeren

l l l
Sabem que es podran construir a uns terrenys que abans era impossible, habitar naus industrials que abans era impensable, ampliar urbanitzacions sense clavegueram que abans ens empegueïa, aixecar més pisos dels que abans ens semblaven massa, dividir més les terres amb carreteres i autopistes per si abans no quedava clar la preponderància del vehicle privat sobre la resta d'elements, multiplicar els amarraments que pensaven ja havien perjudicat prou el litoral o els pous que assedeguen cobdícies en lloc de gargamelles. Sabem tot això, i més, quan llegim els trets principals dePla Territorial de Mallorca. Però, de primera mà, no tenim ni puta idea de quin demà ens prometen avui. Podem intuir cap on ens durà el previst creixement de la població que vendrà atreta per ofertes de feina i en demandarà més en una progressió geomètrica suïcida per a un territori limitat i al límit de la sensació de saturació. Però no ens ho diran. Més bé el contrari, parlen de sostenibilitat mentre atien el foc del creixement, de mantenir el paisatge, encara que només sigui amb l'objectiu d'explotar-lo comercialment, mentre li planten carreteres, hotels rurals i cases. On són els dirigents mereixedors d'aquest nom? Només tenim gestors del benefici a curt termini, amics dels seus amics i d'una manera especulativa de crear riquesa: sempre sobre recursos no renovables i que es foti qui ve al darrera. Presenten un Pla Territorial que s'ha fet a poc a poc, a la velocitat de les negociacions amb els interessats, però mai amb un model predeterminat de quina Mallorca ha de ser la del futur. Probablement, aquests gestors de presents que no prometen futurs, perquè només els preocupa el seu, són els que mereix una societat que s'enlluerna amb les riqueses materials, sense voler saber quin cost tenen en el seu propi demà. Una cosa és certa: si d'aquí a uns anys no ens agrada l'avui no podrem dir que és el demà que ens prometeren. Ni això.