algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
21°

Arriba la modernitat tele-política

L'entrevista al president Jaume Matas de la setmana passada, a la televisió catalana, és una petita mostra de com un polític que en sàpiga pot utilitzar en benefici propi la televisió. Matas en sap. Molt. Tant com que ha après que no basta, només, «donar» bé a la tele, sinó que, a més, cal tenir la pròpia per explotar al màxim les possibilitats polítiques. I la tendrà: altra mostra de la nova època política que s'inicià el 2003.

En els temps de la seva primera presidència, Matas encara era un polític premodern. Com tots els altres balears, que seguien instal·lats en la incapacitat d'entendre quin potencial té de veres una televisió si se la sap manipular adequadament. Aleshores encara ressonaven les paraules definitòries del paleolític catòdic-polític expressades, a principis dels anys noranta en una entrevista, pel qui era conseller de Gabriel Cañellas, Francesc Gilet, sobre la hipòtesi d'una televisió autonòmica balear: «és inviable econòmicament, i indesitjable políticament». Santa innocència. Tot s'ha dir: ingenuïtat compartida per tota la classe política provincial. Sense excepcions. El provincianisme era tal que l'únic discurs polític que en assumptes catòdics expressava alguna diferència era el del nacionalisme (PSM) pel qual, emperò, era suficient rebre (sense controlar, ni influir) la televisió de Catalunya. Per bo d'entendre que fos des del punt de vista de les aspiracions ideològiques de la hipòtesi de futur identitari dels nacionalistes, políticament era un absurd, a la mateixa alçada del desinterès dels altres partits per una cadena pròpia que pogués manipular (com totes les oficials) el partit que tengués el poder. Les coses no canviaren gaire en els següents anys. És ver que la primera presidència de Matas (1996-1999) introduí un nou concepte de propaganda i imatge política, de la mà del que fou director general de Comunicació Javier Mato: era quelcom molt més modern, i agressiu, del que havia existit mai, però en l'essència no desdeia gens del desinterès per la televisió, que ni tan sols se plantejà com a hipòtesi de treball a estudiar, seriosament. En aquells mateixos anys els dos partits nacionalistes, PSM i UM, començaren a reaccionar. El primer s'adonà que no bastava per res políticament (per als seus interessos) rebre TV3. Va ser quan intentaren, sense èxit, teixir, juntament amb Voltor-OCB, alguna mena d'experiment de particularització balear a TV3: la famosa desconnexió que començava a anunciar-se aquí tantes vegades com a gairebé segura com, llavors, les direccions televisives d'allà la refusaven, i en la qual suposadament els nacionalistes hi tendrien gran capacitat d'influència (gràcies al pacte PSM-CiU). Però al final, de tot allò, res de res. Per la seva part UM inicià exploracions teòriques (a la legislatura passada), que no passaren de fer esborranys de projectes, per mirar d'avaluar la possibilitat de fer una televisió insular oficial (o sigui del Consell de Mallorca, o sigui d'UM), que tampoc no quallaren mai en res concret. Res no canviava, però almanco els nacionalistes entenien ja que tenien necessitat que canviàs. A pesar de les expectatives, el Pacte de Progrés no alterà el panorama, tot i que Pere Sampol (PSM) volia impulsar un projecte no tant de televisió autonòmica com de coordinació de locals sota el mant de TV3 i que si bé no era res substancialment diferent representava una orientació nova. Però tampoc no se concretà. Les gelosies entre PSM i PSOE ho feren impossible. A Presidència, el director general de Comunicació de Francesc Antich, Jordi Bayona, era més partidari de la teoria tradicional (massa cost i dificultats polítiques igual a indesitjable) que no d'aventurar-se en el projecte televisiu. Fins que arriba l'actual Matas i la seva IB3. Dijous passat demostrà, a la tele catalana, per què la vol. L'entrevista, que tant d'èxit d'imatge li ha reportat, és només un petit tast del domini catòdic que té, que quan disposi d'IB3 explotarà al màxim. Encara que se vulgui ridiculitzar IB3, és segur que obtendrà una quota d'audiència suficient com per treure'n rèdits polítics. Sempre que s'utilitzi adequadament. Sobre tal possibilitat, tant pel domini escènic del president com, sobretot, per la voluntat política que la impulsa, no hi pot haver dubtes. Serà, a la pràctica i en fi, l'arribada de la modernitat tele-política a Balears.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.