Quan el Mallorca s'exhibia per Europa i guanyà la Copa del Rei a Elx, algunes autoritats polítiques i empresaris d'èxit inflamaren un gran anhel: s'havia de tornar la propietat del club als mallorquins. Amb aquest clima i la necessitat d'invertir més doblers a l'entitat, l'accionista majoritari, el Grup Zeta, decidí ampliar capital, quedar en minoria i donar entrada a empresaris illencs. De llavors ençà l'equip trontolla i els despatxos bullen. Tant és així, que el grup majoritari de Bartomeu Cursach abandonà l'entitat disgustat per la gestió del president Mateu Alemany en acabar la passada campanya. Les accions de Cursach varen ser adquirides pel mateix consell, que incorporà nous inversors, també mallorquins. La partida del tècnic Luis Aragonés i el milionari traspàs del davanter Samuel Etoo donaren pas a la contractació de futbolistes i d'un nou entrenador que han decebut. A hores d'ara, el Mallorca ha aconseguit 5 punts de 27 possibles. Igual que el Numància, menys que el Getafe.

Resulta contradictori que el grup d'Antonio Asensio transmetés il·lusió i aconseguís resultats esportius excel·lents des de la Península -comptant, això sí, amb executius de primer nivell com l'actual president Alemany- i que des que el club torna a ser «mallorquí» i es gestiona «des d'aquí» sembri dubtes i transmeti inseguretats.

El Reial Mallorca és el principal representant esportiu de la nostra Comunitat, té un ample suport popular i, per aquest motiu, gaudeix de privilegis institucionals. Per això ens atrevim a dir que alguna cosa s'ha fet o s'està fent molt malament i que s'ha d'esmenar. És difícil imaginar que la temporada s'hagi pogut planificar tan malament i que els resultats en són una conseqüència lògica.