algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Divagacions al voltant d'una entrevista

«A ses Illes ningú no discuteix que xerram català, bé quasi ningú», contestà Jaume Matas a Mònica Terribas, que l'entrevistava per a l'informatiu del Canal 33, De la nit al dia. «Ningú» o «Quasi ningú» deu ser la «Plataforma Constitucional y Autonomista», presentada a Palma la setmana passada, i la seva terminal mediàtica. A part de a la unitat de la llengua, els seus integrants s'oposen a l'Euroregió. Algú els vol fer creure que el projecte ha canviat i l'únic que ha canviat és el president del Govern espanyol. Com, si no, s'entendria que l'Estat francès no hagués posat mai cap problema al fet que s'hi incorporassin diversos departaments del sud del país? La gent té horror vacui i tendeix a omplir el buit amb els seus temors i les seves esperances: allà on una minoria veu una gran passa endavant, una altra minoria percep una amenaça i una altra, una traïció del president balear a la comunitat que el nomenà ambaixador. El sentit de l'Euroregió, deixant de banda el significat que cadascú li vulgui adjudicar ara, tan sols es veurà d'aquí uns anys. De tota manera, el Matas més hàbil que s'ha vist mai davant un periodista -a Catalunya quedaren bocabadats-, donà pistes o excuses: és la seva qualitat fenícia allò que determinava l'assistència als fòrums on és convidat.

Poguérem veure l'entrevista per cortesia de Voltor. L'Obra Cultural ha esdevingut una societat que presta i administra serveis. El descontent de les persones que no estan d'acord amb l'actual política lingüística s'expressa a través d'altres canals: els professors de la JAC, els claustres de les escoles, els recursos judicials dels sindicats, la llista de correus Ara i sempre, les reaccions no organitzades davant incompliments de la llei... Agrupacions informals, més modernes i àgils, omplen també un buit que la històrica societat ha anat deixant per un excés de ritualització. De la mateixa manera que hi ha horror vacui, la funció acaba per crear els organismes de resposta. Sembla que els seus enemics, els de l'Obra, encara no se n'han temut i la continuen atacant. Matas parlà també del Ramon Llull i de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Els catalans, que hi desconfien, s'equivoquen en la seva manera de desconfiar.

La millor forma de posar a prova les intencions del Govern balear seria que atorgassin un gran protagonisme i una gran credibilitat a l'Institut que presideix Gabriel Janer Manila. Aleshores, es podrien demanar si ha decebut o no. Així es veuria fins on està disposat a arribar en la promoció del patrimoni que reconeix comú.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.