Miquel Payeras

Autonomia, per a això?

Miquel Payeras25/10/04 0:00

El govern balear ha decidit endeutar-se fins a uns 380 milions d'euros per poder, sobretot, finançar el seu pla d'autopistes. O sigui, perjudici pels ciutadans, que ho pagarem i ja veurem durant quant de temps. La raó, que tot i tenir firmat el Conveni de Carreteres amb el govern nacional, aquest últim, per interès partidista del PSOE, ha decidit boicotejar l'autonomia de l'executiu balear. Ajorna el pagament (ni tan sols podrà evitar pagar) dient que hi ha defectes formals d'aplicació, els quals (que si l'aplicació dels terminis és una o l'altra, que si hi ha un incompliment de requisits burocràtics per part del govern balear...) no poden amagar, ni en cap cas ser més importants que el fet substancial: existeix un Conveni legal firmat entre les executius nacional i regional i, per tant, els euros arribaran. Ara bé, com que és ver que les possibilitats d'ajornar per part dels socialistes és bastant ampla, han decidit a la pràctica ofegar financerament el govern balear tot el que puguin, a veure si no pot fer el que vol fer. Això és el que fan. Com és lògic mai no ho reconeixeran. Però està molt clar. De fet, a la Sala dels Passos Perduts del Parlament balear el dimarts 16 de març d'enguany tres periodistes ho pogueren preveure. Va ser quan la mà dreta de Francesc Antich, amb un somriure cínic, deia: «no ho farem, però fa unes ganes fer-los el mateix que ens feren...». La negació, almanco per a dos dels tres periodistes, era la confirmació que si més no ho intentarien. El resultat, que l'executiu balear ha de recórrer a un enorme endeutament per fer allò que, quan i com l'interessa fer. Se pot estar d'acord o no amb el que fa el govern de Jaume Matas, però és indubtable que té dret a fer-ho. Perquè va guanyar les eleccions. Encara que, en part, les obres que s'estan executant no estiguessin a cap programa electoral. Perquè d'això no se'n deriva res. Prou conegut és: un programa no és un contracte. No té caràcter jurídic. Si de cas, els electors seran els que jutjaran, el 2007, l'actuació pràctica del govern del PP. Mentre tengui la confiança d'aquells que li donen suport, els seus trenta parlamentaris electes sense mandat legalment imperatiu, pot fer el que vulgui, dins de la llei naturalment. Per comparar: el programa electoral del PSOE de 1999, sobre l'ecotaxa només deia que se farien estudis, no que la inventarien ni que, molt manco, la imposarien. Tenien, igualment, tot el dret a fer-ho. El mateix que té el PP a fer el que cregui oportú.

Políticament, doncs, el que tenim és que dos partits, PP i PSOE, ocupen dos governs, respectivament el regional i el nacional, i que estan enfrontats a Balears per l'aplicació pràctica de la gestió d'unes infraestructures cobertes jurídicament per un Conveni entre els dos executius, que fixa un finançament que abans o després arribarà. Però com que pels interessos partidistes tot dos s'estimen més l'enfrontament que no l'acord, el govern balear ha de recórrer a l'endeutament citat, en perjudici dels ciutadans que l'hauran de pagar. El panorama no pot ser més desesperant per aquells que, encara, puguin pensar en la seva ingenuïtat que els partits balears se creuen, ni que sigui una mica, l'autonomia. Ni un, se la creu. Com se comentava aquí ahir, i fent pròpies les paraules del professor Bartomeu Colom, tots ells, sense cap excepció, no saben ni pretenen fer Política, sinó exclusivament tenir el poder per tenir-lo. No els importa res més. Si no el tenen, fan el que poden per intentar assolir-lo. I quan el tenen, el que sigui queda justificat per intentar mantenir-lo. El PSOE, que abans era el gran defensor de l'autonomia enfront del pèrfid Madrid del PP, ara intenta ser el botxí de l'autonomia balear perquè la governa el PP, aprofitant-se del ressorts de poder nacional, exactament igual que feren els conservadors la legislatura passada contra el Pacte de Progrés. El PP, per la seva banda, que no s'ha cregut mai l'autonomia, ara n'és abanderat enfront del pervers Madrid del PSOE. Als petits, PSM, EU i Verds, tant els és demanar l'autodeterminació com, ara, sospirar perquè la poca capacitat autonòmica balear sigui laminada pel govern nacional perquè l'executa un altre partit que fa, en el seu legítim dret, el que no els agrada. Qui en surt beneficiat? No se sap. Perjudicat sí: els ciutadans. Autonomia, per a això?