Ara resulta que la victòria de Catalunya en el Mundial-B d'hoquei patins du camí de convertir-se en un problema d'Estat. Ha bastat que els catalans s'hagin proclamat campions del món en la seva categoria i que Maragall i Carod hagin partit cap a Macau a fer costat els campions perquè a Madrid el PP ja intenti muntar escandalera. Els populars descarreguen contra Maragall i Carod perquè han viatjat «amb els doblers de tots els espanyols» oblidant que el dèficit fiscal del Principat ronda cada any el bilió de les antigues pessetes. Ara centren la batalla a impedir que Catalunya jugui el Mundial A, ja que es podria enfrontar a Espanya i fins i tot -'A mí la Legión!- derrotar-la. El PP i alguns sectors del PSOE empenyeran fort als despatxos per arrabassar als jugadors d'hoquei catalans el dret que han guanyat legítimament a la pista. Però amb les seves potadetes de gelosia ja han fet el ridícul. Si ho aconsegueixen, hauran adulterat un mundial i ofès un poble. I si fracassen hauran mostrat el llautó de manera definitiva, també a les instàncies internacionals. El seu pànic no és l'hoquei. El que els horroritza és que Catalunya formi seleccions nacionals d'altres especialitats i haver-se d'empassolar el suport popular que es produiria al Principat cada cop que saltassin a jugar. I el que els treu de polleguera és pensar en un Catalunya-Espanya de futbol amb victòria principatina. Si això passàs, la Meseta esgotaria les existències de Tranquimazín. En el fons, per devers el Manzanares no se senten espanyols, sinó que es creuen els amos d'Espanya. Si fossin espanyols, fa segles que haurien aixecat un model d'Estat que establís la igualdat entre totes les comunitats. Pero això no els interessa. A ells el que els agrada és que les províncias estiguin al seu servei, que se sacrifiquin i suïn per a ells. No són patriotes: són aprofitats.