No escriuré sobre les tres o quatre grans ferides que té Mallorca sobre la seva pell; ni si els euros cobrats per l'expropiació de les terres pròpies, a vegades improductives, han fet profit; ni si s'anuncien desdoblaments, però es fan autopistes, com a mínim s'utilitza una amplària de terreny tan gran com les d'aquestes vies; ni si arribarà el dia que el turista del tot inclòs, només tendrà oportunitat de veure l'aeroport, conduir un cotxe per una autopista a tota pastilla, i després veure un hotel, el sol i la platja, i res més, com si es trobàs a qualsevol part del món on hi hagi transport aeri, allotjament turístic, aigua, arena i sol; no; ni tampoc sobre la no potenciació del transport públic, ni sobre la manca de voluntat política per restaurar el tren als pobles que ja l'havien tengut antany; avui escriuré sobre la inseguretat a la circulació de les autopistes.
Aquesta necessitat ha sorgit per mor d'haver de transitar per l'autopista de l'aeroport unes quantes vegades cada setmana i després de l'accident que va tenir el futbolista Samuel Etoo per la via de cintura o per l'autopista anant cap a l'aeroport, del qual no se n'han donat massa explicacions. Vaig poder escoltar quina havia estat la causa d'aquest accident, i sigui certa o no, la contaré tal i com la vaig sentir en una emissió matinal de ràdio. El poderós cotxe de la col·lecció que maneja el futbolista circulava per l'esquerra avançant a gran velocitat, fins que se'n va trobar un altre que també anava pel mateix carril però a una velocitat inferior, i el cotxe del camerunès es va acostar fins a una distància molt curta i perillosa del que circulava per davant, fet que significa que has d'accelerar o t'has de llevar del mig. Tot això ocorria durant escassos segons; en un moment determinat el cotxe d'Etoo es va desviar cap a la dreta per avançar per aquesta part, va ser just en el moment que el cotxe de davant es va decidir a tornar a la dreta, i, va ser en aquests instants que el futbolista per no xocar amb aquell cotxe i a causa de la gran velocitat que duia, va sortir de l'autopista i es va estavellar contra la barrera metàl·lica de seguretat. Va tenir molta sort i en va sortir il·lès.
La circulació per les autopistes és totalment diferent a la de les carreteres, encara que aquestes siguin amples i l'asfaltat estigui en bon estat. Es pot trobar des del conductor que circula a 80 km/h fins al que ho fa a més de 160. La majoria circulen o intenten circular entre 100 i 120 km/h, que és la velocitat màxima autoritzada, i molts quan acaba l'autopista i encara que no hi hagi caravana, es posen a 80 o 90, només perquè s'ha acabat la via d'un sol sentit. De totes maneres aquesta circulació entre 100 i 120 és difícil de mantenir, sense assolir riscos i inseguretat. Si el sentit que segueixes té només dos carrils de circulació i circules pel de la dreta, et pots trobar amb el conductor típic, que sol aparèixer sempre, que et fa anar a 80, i després tens dificultats per avançar per l'esquerra, perquè aquesta via va plena de cotxes que hi circulen en caravana. Quan pots, t'incorpores a l'esquerra i avances, i és el moment en què vénen cotxes que t'agredeixen amb la seva proximitat, si no et disparen ràfegues de llum, fet que posa nerviosa a qualsevol persona per molt que tengui els nervis ben temperats.
Les persones que amenacen amb els seus poderosos automòbils, símbol del seu afany de poder, sobrepassen entre 20 i 50 quilòmetres la velocitat màxima autoritzada i amb la seva temeritat posen en perill els altres, que desitjarien que hi hagués una vigilància que ha desaparegut com per art d'encantament. Es veu que pertanyen a la prehistòria del codi de circulació aquelles distàncies raonables que s'havien de guardar entre dos cotxes i que resultaven de dividir la velocitat per 10 i elevar-la al quadrat. Així que a 100 km/h havies de guardar 100 metres de distància amb el de davant i a 90, 81 metres. Avui, la velocitat de vertigen i no guardar cap tipus de distància fa que la conducció per autopistes sigui de cada dia més insegura.
